Ítaca és més a prop

"La ruptura entre Convergència i Unió ha tingut el punt èpic que no han tingut mai aquests trenta-set anys de relació mercantil marcats per la quota del 25 per cent"

Artur Mas s'ha lligat al pal major del vaixell, decidit a no fer cas a res ni a ningú que el desviï del viatge cap a Ítaca. I ha llançat per la borda la sirena, que no era bellíssima ni tenia una llarga cabellera, però que sempre havia cantat molt i molt fort. No hi ha retorn ni aturada a cap illa. La ruta està escrita en un full.

La ruptura entre Convergència i Unió ha exhibit un punt èpic que no han tingut mai aquests trenta-set anys de relació mercantil, sempre marcats per la quota del 25 per cent i el pur repartiment de càrrecs. Els mateixos portaveus convergents que hem vist, durant anys, lluïnt tota mena de filigranes dialèctiques per justificar cadascuna de les bronques amb Duran s'han girat com un mitjó i ara parlen clar. Ha arribat el dia de proclamar en públic el que rondinaven en privat. A Josep Rull se'l veia tocar el cel amb la punta dels dits quan afirmava, solemnement, que "el projecte polític de la federació de CiU s'ha acabat". Mentrestant, al grup parlamentari de Madrid volaven els taps de xampany.

Primer es va acabar el peix al cove i ara ha quedat liquidada la vàlvula de seguretat, que era Duran. Però tot plegat encara és un pastís sense la cirera que hi posarien els consellers d'ERC. Són temps de gestos forts, són temps d'arriscar, són temps de guanyar. 





Comentaris

envia el comentari