CiU es mor? D'acord

"L'estiu sempre arriba. El Mediterrani sempre hi és. I amb els amics no et discuteixes mai de política perquè la política... Quines coses, eh, el procés?"

¿T'agradaria passar la nit en una festa exclusiva en un terrat eivissenc i caçar Dakota Johson en la foscor de la matinada? ¿Voldries ser l'estrangera predisposada a conèixer autòctons i trobar-te amb un parell d'homes simpàtics i atractius que, sense caure en cap vulgaritat, se t'enduen a una mansió mediterrània per acabar contemplant les estrelles amb Quim Gutiérrez? Per molta cervesa que beguis, lectora o lector estimats, hi ha coses que no poden ser. Potser ja ets massa vella per anar trencant cors per l'illa perfecta o la teva incompetència amb l'anglès farà impossible que t'entenguis amb la guapa de la pel·lícula. No t'enganyis. Tampoc tindràs mai una segona residència mirant el mar amb deu habitacions dobles i una piscina cristal·lina per convidar-hi els amics, tots tan ben plantats i cultivats, amb unes feines d'allò més creatives i les vacances pagades. La pell salada, la sargantana el sol, la flaire de les gambes a la paella, l'Estrella abans de dinar. D'acord?

Ja ho deia l'ara alcaldessa Ada Colau quan feia de Supervivienda i rebentava els mítings d'Imma Maiol i, si no ho deia ella, ho feien els seus amics: "No tendrás casa en la puta vida". Però tranquil. L'estiu sempre arriba. El Mediterrani sempre hi és. I amb els amics no et discuteixes mai de política perquè la política... Quines coses, eh, el procés? Teresa Forcades no vol fer la independència amb CiU sense comptar que CiU, dit així, no existirà. La federació es trenca tres anys després de l'inici del final, però fins i tot en les formes del divorci és moderada. La CUP dóna carabasses a Procés Constituent. Artur Mas prepara una llista farcida d'independents... Però és clar, entrar en tot això en un dinar amb amics enderiats a evocar referents culturals internacionals deu ser massa complicat, oi? D'acord, també en això estem d'acord.

Ara que, ben mirat, en aquesta Catalunya amb un autoodi lingüístic tan estès, suïcida i pertorbat, només els quatre antipàtics de la hipercorrecció responen afirmativament a una pregunta sense caure en el vale o el cada vegada més prolífic ok, que fa més modern i internacional. Que ja ho sabies? D'acord. Però no es pot doblar un curtmetratge publicitari al català i titular-lo amb un barbarisme, és evident. Tampoc ningú no es creu la perfecció del grup d'amics en l'oasi eivissenc, però ens agrada mirar-los. O no? Bells i rics, només preocupats pel nom dels components dels Gorillaz. Ni la precarietat laboral ni l'operació biquini: tots crescuts en el bressol del Sónar, sense panxeta ni cel·lulitis, feliços i alliberats, companys de facècies i de llit. Metre t'atansis l'ampolla de cervesa a la boca, sonarà una bonica banda sonora. Això sí: no vulguis que s'acabi mai.




Comentaris

envia el comentari