"Està molt vist"

"Què té Duran, que els seus adversaris no han demostrat? Dues armes importants: cap fred i control dels tempos"

Hi ha gent que no entén res de mitjans de comunicació (tot i en algun cas dedicar-s'hi ni que sigui col·lateralment) i que diu amb menyspreu, d'alguns periodistes o comentaristes dels qui hi surten, que "estan molt vistos". Ignoren (militantment o no) que, de base, si surten molt als mitjans és segurament perquè fan bé la seva feina i aporten coses, entre elles audiència o capacitat analítica i argumentativa d'aquelles que s'escapen a alguns suposats savis que s'ho miren des de casa o des d'un confortable despatx. I això val per als periodistes i també per als polítics com Josep Antoni Duran i Lleida. Evidentment, tant pel que fa a comunicadors com a polítics, això salvant, esclar, totes les excepcions que pertoquin. Però anem a Duran, que en aquest cas no és excepció. No gens.

"Està molt vist?". Sí. I això el desqualifica de base? No. Alguna cosa tindrà o farà bé per resistir malgrat les moltes animadversions que desperta, en uns casos justificades, en altres no. Alguna cosa aportarà i potser algunes coses no tindran, no faran bé o no aportaran els seus adversaris, dins i fora de CiU, dins i fora d'Unió.

I què té (o aplica) Duran, que els seus adversaris no han demostrat? Dues armes importants: cap fred i control dels tempos. El primer potser no ho sembla del tot, perquè últimament ha tingut sortides de to importants als mitjans i a Twitter. Sembla volcànic, més que persona reflexiva. Però atenguin al fet que cada cop surt menys als mitjans (es dosifica molt) i piula cada tant (i en moments claus). El cap fred l'aplica, en aquest sentit, però sobretot a la relació amb els seus adversaris externs i interns, sovint ofuscats amb ell. Li coneixem poques patinades, i en canvi sap aprofitar la mínima dels qui l'ataquen en calent per embolicar-se amb la bandera d'Unió. Té això i un control del temps que ha arribat a exasperar els seus socis, que voldrien trencar-hi de fa dècades però que mai no troben la conjuntura adequada per fer-ho.

I malgrat tot això, aquest diumenge Duran ha sortit tocat. "Està molt vist", certament. I això, tot i no ser d'entrada dolent sí que comporta que en coneguem força els trucs. Per exemple, quan va sortir a dir que, si perdia, faria un pas enrere, molts ja vam veure que ell havia fet números i que tenia clar que dient allò no només quedaria estupendu, sinó que a més, si guanyava ni que fos per la mínima (com ha estat el cas), quedaria implícita per la via de la lògica l'opció oposada, és a dir, continuar malgrat un clar vot de càstig. La sap molt llarga.

I els seus adversaris? Els caldrà cap fred i control del temps, que en queda poc i reclama agilitat. Però que per voler guanyar uns dies no es perdin altres coses. Això, enfront Duran, sí que "està molt vist" en el sentit negatiu. Ell no ho fa. I cal saber jugar la tàctica, com Duran, amb mirada estratègica. Amb els objectius clars i que sumin.




Comentaris

envia el comentari