Espanya ens roba els OVNIs

"Ara mateix no sembla pas que l'estranger estigui esperant amb candeletes la nostra existència com a estat"

Fa anys alguns confiàvem cegament que la internacionalització del "procés" seria la solució a tots els nostres problemes. Quan França, Alemanya, el Regne Unit i Israel s'hi posessin, Madrid hauria de rendir-se i entraríem, de cop, en el gran club de les noves nacions europees. De fet, Oriol Junqueras no parava de repetir allò de "la Unió Europea només ens demana un mandat democràtic". No sabem massa bé per fer què. Escupi-nos, pot ser.

Ara mateix no sembla pas que l'estranger estigui esperant amb candeletes la nostra existència com a estat. Som una nosa, uns pesats. El típic fill petit que vol cridar l'atenció perquè el tractin com el germà gran.

Això ens condueix a un atzucac perquè, evidentment, necessitem el suport d'algun ens superior que ens garanteixi un espai comercial obert i un marc polític viable. Però no tot està perdut.

Jo he vist un OVNI. Fa anys, a Calafell. El vaig tenir davant dels nassos. No ens hauria de sorprendre. Hem d'entendre que NOMÉS a la nostra galàxia hi ha 40 mil milions de planetes com la Terra, és absurd pensar que no hi ha vida intel·ligent capaç d'entrar en contacte amb nosaltres. I qui diu "entrar en contacte" diu comprar el nostre cava, contractar els nostres presentadors de tele o visitar el museu del Barça.

Però un cop més Espanya boicoteja la nostra recerca de complicitats exteriors. Hi ha proves irrefutables sobre l'obsessió espanyola per amagar el fenomen OVNI. Fuente de Cantos, Montemolín i Lora del Río (1965), Les Canàries (1976), Manises (1979) o els nombrosos casos de Robledo de Chavela. L'objectiu, claríssimament, és evitar que Catalunya trobi aliats. Lamentable.

Jo he vist un OVNI! A Catalunya. Mireu si és evident que els extraterrestres formen part del Procés que el lloc paradigmàtic per anar a veure'ls és Montserrat. Una prova evident del seu interès per la nostra cultura. Ens volen conèixer! Però el cosmos mai no ens prendrà seriosament si no som un estat fort. Un estat amb llibertat i determinació per desclassificar tots els arxius de contactes amb extraterrestres.

La guerra bruta de l’Estat espanyol contra els nostres ufòlegs és deplorable. Madrid ha tallat l'aixeta de les subvencions als investigadors catalans, malgrat que Catalunya és una de les comunitats que més diners aporta al conjunt d'Espanya. Això no és tot. La caverna mediàtica parapsicològica (Cuarto Milenio/Milenio 3) ignora sistemàticament els casos catalans per parlar NOMÉS dels OVNIs de la Meseta. Fins i tot els referents del país es veuen obligats a penjar els seus vídeos en castellà a la xarxa. Gràcies, Wert.

Què lluny queden herois com Antoni Ribera, que l’any 1979 va anar a explicar el fenomen OVNI a un grup de Lords britànics. Però vivim una etapa de mirades curtes. Més li valdria a Unió pensar en les implicacions interestel·lars de muntar un estat independent. Això els faria veure les coses de manera diferent. És important que el President s'hi posi i defineixi clarament la nostra relació amb els veïns galàctics. La resta és secundari.

Ara, quan aneu a votar el proper setembre, pregunteu-vos: vull exportar els meus carquinyolis a Sirius B?




Comentaris

envia el comentari