Pasqual Colau i Jaume Mayol

"El més probable és que, en un sentit nacional, Ada Colau no s'allunyi gaire de l'actitud clàssica del maragallisme, mantenint la indefinició fins que sigui possible"

Tot indica que el bloc que acabarà governant Barcelona estarà conformat per Barcelona en Comú i PSC. Un conglomerat polític que, de fet, porta governant Barcelona des de les eleccions de 1979, amb l'única excepció del mandat de Xavier Trias. El que era estrany, per tant, és que la ciutat tingués un govern municipal de centre-dreta catalanista.

En essència, el canvi fonamental és la inversió de l'hegemonia política dins del mateix espai. Fins ara les diverses sigles dels hereus del PSUC eren la peça accessòria que complementava les majories del PSC i ara, per contra, és Jaume Collboni qui confia en ocupar algunes àrees de poder gràcies a la necessitat de sumar d'Ada Colau. És cert que l'estil de lideratge de la futura alcaldessa és completament diferent al de Pasqual Maragall, però les bases socials i els quadres polítics vénen de la mateixa tradició.

Per tot plegat, és difícil que hi hagi canvis radicals en la gestió de l'Ajuntament. En aquest sentit, la signatura del Mobile World Congress és un indicador bastant significatiu. No hi ha hagut esmena a la totalitat. De fet, no hi ha hagut cap esmena. Des d'un espai ideològic semblant, està clar que la CUP hauria actuat d'una altra manera.

Per això el més probable és que, en un sentit nacional, Ada Colau no s'allunyi gaire de l'actitud clàssica del maragallisme, mantenint la ndefinició fins que sigui possible. ERC ja ho ha comprovat i tot indica que actuarà en conseqüència quedant-se fora del govern.





Comentaris

envia el comentari