Deixem-ho en 36 anys, no?

"Terrassa pot tenir un alcalde independentista. ERC i Terrassa en Comú s'han posat d'acord a impulsar el canvi i impedir que el PSC arribi a governar durant quaranta anys"

Terrassa pot tenir un alcalde independentista. Repeteixo: Terrassa pot tenir un alcalde independentista. ERC i Terrassa en Comú -que representa l'espai polític d'Ada Colau- s'han posat d'acord a impulsar el canvi i impedir que el PSC arribi a governar durant quaranta anys, ininterrompudament. La CUP està d'acord a empènyer l'alternança i, ara, tots els dubtes recauen sobre els tres regidors de CiU. Així les coses, el partit d'Artur Mas té dues opcions. Una, donar suport -ni que sigui indirectament- a la reelecció del candidat socialista i, l'altra, posar com a condició que el nou alcalde sigui el cap de llista republicà i, per tant, votar en conseqüència. També hi ha una tercera, més perversa, que és inhibir-se del canvi per a, més endavant, entrar al govern del PSC. Política vella.

Terrassa no és Girona. Té una composició sociològica i identitària que atorgaria un simbolisme altíssim al fet que tingués com a primera autoritat un independentista explícit. I, a més, podria funcionar com a laboratori de proves d'un camí de confluència real entre l'esquerra de tradició independentista i l'ambigüitat nacional dels hereus d'ICV. Tot plegat, un escenari valuós que no es pot deixar escapar perquè té dimensió nacional.

Deia que Terrassa no és Girona. Tampoc no és Barcelona. Però pot compensar, en part, el desplaçament simbòlic de l'alcaldia del Cap i Casal cap a la indefinició en els objectius de país. Tot plegat està en mans de CiU, que tot i haver patit uns resultats dolents a nivell local té a les seves mans les claus de l'Ajuntament. Que serveixen tant per obrir com per tancar.




Comentaris

envia el comentari