És molt demanar?

"Un servidor, humil ciutadà que el dia 27 de setembre ha d'anar a votar, agrairia molt saber si el vot a Catalunya en Comú comptarà amb el Sí o amb el No per saber qui ha guanyat, saber si el vot a Catalunya en Comú serà un mandat per marxar de l'estat espanyol o per quedar-s'hi"

A veure, recapitulem i disculpin que dediqui els quatre primers paràgrafs de l'article a coses que vostès ja saben.

Sigui sobre el matrimoni homosexual o sobre la pena de mort, un referèndum és una qüestió de sí o no. Pots tenir mil matisos, mil esmenes, mil dubtes, però si vas a votar només tens dues opcions. Si dius que sí, els gais es podran casar. Si dius que no, no es podran casar. El teu vot té una conseqüència directa i concreta.

Seria fantàstic poder fer un referèndum sobre la independència. Però l'estat espanyol no ens deixa. I alimentar l'esperança que ens el deixarà fer comença a ser una broma de mal gust. Dels quatre partits que remenaran les cireres al Congrés de diputats després de les pròximes eleccions espanyoles, tres hi estan radicalment en contra i un ho recull verbalment (no en el programa) i amb un entusiasme perfectament descriptible.

Només ens queda una manera de votar sobre la independència amb garanties democràtiques per a tothom: unes eleccions. Unes eleccions on els partidaris del Sí es presentin amb un punt del programa inequívoc, diàfan i compartit. Que quedi indiscutiblement clar que votar qualsevol d'aquestes llistes és un mandat per engegar formalment el procés d'independència. Si les llistes en qüestió obtenen la majoria, hi ha mandat. I si no, no n'hi ha. Punt i final.

Jo ja entenc que quan tens dubtes i matisos haver de dir sí o no és incòmode. De debò que ho entenc. Però a partir del moment que hi ha almenys tres forces polítiques que plantegen obertament a la ciutadania un plebiscit sobre la independència en forma d'eleccions, qualsevol cosa que no sigui demanar el sí en aquestes eleccions és equivalent a demanar el no. Perquè si guanyen les forces que proposen el sí, hi ha una conseqüència concreta: s'inicia el procés de desconnexió de l'estat espanyol i creació de l'estat català. I en canvi, si les forces del sí no guanyen, també hi ha una conseqüència concreta: que no s'inicia el procés de desconnexió i ens quedem a l'estat espanyol.

(Sé que estic escrivint un article poc subtil. Tan poc subtil com un referèndum: vostè vol tal cosa? Sí o no)

Si no hi ha canvis, el 27-S hi haurà tres llistes pel Sí: la que encapçalarà Mas, la que encapçalarà Junqueras, i la de la CUP, que no sabem encara qui la liderarà. I hi haurà segur tres llistes pel No: la del PP, la de C's, i la del PSC. L'invent té la seva gràcia, perquè podrem votar Sí o No incorporant-hi una preferència ideològica, o sigui que farem dos referèndums en un (els catalans no ens hi posem per poc, si ens podem complicar una mica la vida ens la compliquem, en política i en futbol). 

Sigui com sigui, hi haurà llistes diàfanament del sí i diàfanament del no. I després hi haurà una altra llista, la de Catalunya en Comú (ICV, Podemos i companys de viatge). El nou president de l'ANC, Jordi Sànchez (quin encert de tria!), explica a qui el vol escoltar que està convençut que si el 27-S guanya el sí, Catalunya en Comú se sumarà al procés constituent del nou estat. A Oriol Junqueras li he escoltat un discurs similar diverses vegades. Tots dos fan un lloable i necessari esforç d'empatia. Però un servidor, humil ciutadà que el dia 27 de setembre ha d'anar a votar, agrairia molt saber si el vot a Catalunya en Comú comptarà amb el Sí o amb el No per saber qui ha guanyat, saber si el vot a Catalunya en Comú serà un mandat per marxar de l'estat espanyol o per quedar-s'hi, encara que sigui per quedar-s'hi a lluitar pel federalisme plurinacional, que és una posició ben legítima.

És molt demanar que abans del 27-S se'ns aclareixi aquest petit detall?




Comentaris

envia el comentari