Catalunya en comú

"Potser caldria aplicar el màxim de pragmatisme electoral i donar a Barcelona un tractament diferent, ja que es comporta diferent"

La caiguda de Trias ha reobert totes les inquietuds en les bases socials del catalanisme. A més, CiU s'ha enfonsat a la majoria dels grans municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, en alguns casos fins a desaparèixer completament del mapa, com a Cornellà, Viladecans o Barberà del Vallès. Aquest descens ha estat compensat -tot i que només parcialment- per l'increment d'ERC i l'entrada de la CUP, però el fet és que l'espai independentista ha quedat molt lluny de l'hegemonia. A ajuntaments com els de Santa Coloma de Gramenet o Badia del Vallès no hi haurà ni rastre de CiU i ERC, i la CUP només ha entrat a l'Ajuntament com a part de coalicions molt més àmplies.

Tot plegat, té a veure amb el complicadíssim mapa referencial de Catalunya. A la major part del territori, els electors independentistes se saben majoria i, per tant, es comporten com ho farien, per exemple, a qualsevol ciutat castellana i voten en funció de l'eix dreta-esquerra. Batalles polítiques apassionants com la de Berga (CUP i CiU empatats a regidors, ERC té la clau) són les pròpies d'un país normal, no pas de Catalunya. A llocs com Girona sona estúpid plantejar una llista única des del catalanisme polític. No cal.

Per això, de cara a les eleccions més importants de la història d'aquest país potser caldria aplicar el màxim de pragmatisme electoral i donar a Barcelona un tractament diferent, ja que es comporta diferent. Una possibilitat fóra que CiU i ERC -almenys- pactessin una llista conjunta que maximitzés la mobilització social  i els resultats a l'àrea metropolitana, però que no pressuposés, necessàriament, un acord posterior. Això permetria, a més, que tant Artur Mas (Barcelona? Girona?) com Oriol Junqueras competissin per la presidència de la Generalitat i se'n poguessin confrontar els resultats. 

L'estratègia ni tan sols seria nova. PSC i ICV ja van aplicar la solució inversa sobre el mateix mapa quan volien guanyar les eleccions de 1999. En aquella ocasió, els partits de Pasqual Maragall i Rafael Ribó van presentar-se conjuntament a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona per optimitzar al màxim tots els vots de canvi. A Barcelona, per contra, van competir ambdues llistes. Simplement, havien fet la mateixa constatació.

En fi, és només una proposta expressada des de la bona fe per a una Catalunya en comú. I si algú s'enfada que em disculpi i no he escrit res. No estem per a més guerres de les necessàries.







Comentaris

envia el comentari