Folleu en català

"Després d'algunes proves pràctiques més o menys reeixides he constatat que el català és una llengua absolutament superior al castellà per practicar el sexe (també anomenat "follar" quan es fa bé)"

Deixem-ho estar. A Catalunya no ens cal pas saber parlar català per viure còmodament. Amb el castellà n'hi ha prou. Potser ens perdrem alguns càntics del Camp Nou, els articles del Singular o els cartells de les paradetes d'una fira medieval però, per la resta de coses (diaris, teles, ràdios, jutjats, administració, comerços...) el castellà serà suficient. Lluitar contra aquesta realitat és tan inútil com lluitar contra el fet que els nens parlin castellà amb els amics. Al final, els catalans tenim aquell pànic inconscient a ser mal educats. Per això quan algú parla en castellà canviem d'idioma ràpidament. Batalla perduda.

Els catalans hem de concentrar els esforços en un terreny on el nostre idioma és imbatible: el sexe. Després d'algunes proves pràctiques més o menys reeixides he constatat que el català és una llengua absolutament superior al castellà per practicar el sexe (també anomenat "follar" quan es fa bé).

Primer de tot per la sonoritat de certes paraules: "cony", infinitament més suau que el "coño" castellà. "Cul", més suggerent que "culo", que és pràcticament un mot còmic. Per no parlar de les "bragas", que més que una peça de roba íntima sona com una mena d'arma medieval. "El jinete fue golpeado en la tez con la terrible braga de púas forjadas." Les "calcetes" s'abaixen suaument i la sonoritat d'aquesta "x" catalana ja sembla resseguir el camí per les cames. Abaixxxxxxa. Suaument. Per les cuixes (no per "los muslos"), llisca (no resbala) i cau fins els turmells (no "tobillo", que ens fa pensar en un poble imaginari de novel·la costumista castellana: "San Tobillo de Grazalema").

Si ens posem fins, "pits" i "pechos" no tenen comparació possible. On vas a parar? Podent dir-li a una dona que vols llepar-li els pits, qui preferiria dir-li "te chuparé los pechos"? Repugnant.

Però, al marge de les paraules concretes, el català té una sonoritat que és extremadament apropiada pel sexe. Xiuxiuejar coses a cau d'orella ha fet caure més muralles que tots els canons de Felip V. I el català sembla un idioma creat específicament per parlar just a aquesta distància. Fins i tot la paraula "xiuxiuejar" no es pot dir si no és fluixet i molt a prop de l'altra persona. Ningú crida "xiuxiuejar" en cap situació. Però un xiuxiueig et pot fer cridar.

Oblideu-vos del percentatge de castellà a les escoles. Oblideu-vos que els nens aprenguin les matemàtiques en català. És més, si volem protegir el català jo obligaria que coses tan desagradables com les matemàtiques fossin en castellà. I els adults fem gran el català de la millor manera que se m'acut: excel·lint en l'art del sexe en l'idioma més perfecte per follar.




Comentaris

envia el comentari