Es pot discrepar de Colau?

"En alguns casos, les assemblees s'han comportat com un tribunal sumaríssim contra els discrepants, que han estat assetjats i desacreditats"

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha fet una feina admirable, això està fora de dubte. Malgrat excessos ocasionals, ha aconseguit posar límits a la depredació social d'alguns bancs i ha defensat la dignitat de moltes famílies que haurien estat destruïdes per l'esclat d'una bombolla immobiliària egoïsta i implacable. Els voluntaris de la PAH han treballat desinteressadament per uns objectius -com la dació en pagament o els lloguers socials- amplíssimament compartits per la societat.

Però, com tota obra humana, la PAH té espais brillants i zones obscures i ambdues formen part de la realitat. L'entitat ha estat dirigida des de l'hiperlideratge d'Ada Colau, amb incursions que arriben fins el llindar del culte a la personalitat. En alguns casos, les assemblees s'han comportat com un tribunal sumaríssim contra els discrepants, que han estat assetjats i desacreditats. Tot plegat, utilitzant sense gaires manies tècniques de manipulació col·lectiva ben conegudes, com convèncer l'assemblea que els què estan qüestionant els que manen són, en realitat, uns desequilibrats o agents infiltrats per l'enemic.

La democràcia no és un sistema per governar les institucions, és una convicció. I potser Ada Colau i el seu entorn no han estat prou transparents ni en la governança de la PAH ni en la gestió i obtenció dels recursos econòmics que els han permès aquest grau de preeminència social.







Comentaris

envia el comentari