Fer campanya o fer el 'notes'

"Cantar el run-run, passi. Però haver de dir-la grossa cada dia li resta a ella vots i lleva credibilitat a la política que diu haver vingut a rescatar"

Twitter ha fet molt de mal. Estimem-lo. Un Twitter, on molts hi triomfen i pensen que la resta del món els espera. I potser uns quants sí que ho fan, però llavors la proporció, xarxes i faràndula mediàtica a banda, ja varia. Perquè una cosa és criticar-ho tot, amb aquell estil canyero que tanta parròquia mobilitza a can piulador i a les tertúlies, i una altra és passar a proposar i erigir-se en gestor creïble per a una majoria. D'alguns no sabem com governaran. D'altres ho vam patir i ara ens han dit que s'han reciclat. Però, pregunta: si ens prometen etapa nova i perpetren una campanya electoral en pla notes, caricatura grotesca de la de tota la vida, realment n'hauríem d'esperar res de diferent al capdavant de les institucions de tots?

Té riscos, convertir una campanya en el concurs de genialitats (amb més o menys gràcia) en què molts han convertit les xarxes socials digitals. Per a propis i estranys. I a Catalunya, en aquesta campanya electoral, ja em sabran ben contradir amb exemples alternatius si és que els tenen, però jo diria que n'Ada Colau s'està cobrint de glòria especialment.

Vaig tenir els meus profunds dubtes amb el vídeo on Alfred Bosch feia imitacions com d'executiu business friendly i també de militant antisistema. Sincerament crec que algú que aspira a ser alcalde d'una capital internacional com Barcelona hauria d'estalviar-se coses d'aquestes per molt que necessiti sortir als mitjans. Però les pensades d'Ada Colau i les desqualificacions seves i dels seus superen això i la resta.

Cantar el run-run, passi. Però haver de dir-la grossa cada dia li resta a ella vots i lleva credibilitat a la política que diu haver vingut a rescatar. Que si la moneda pròpia de Barcelona, que si els cotxes que no passin per la Diagonal, que si polítics com Xavier Trias són la "màfia" o "xusma". Això, que ho digui Pablo Iglesias, que sovint sembla que begui molt més de Beppe Grillo que d'Alexis Tsipras, passi, perquè a més pinta força difícil que acabi presidint-nos. Però, i una possible alcaldessa així? Això, és clar, si és que realment està fent campanya per ser alcaldessa, i no està aprofitant aquest període electoral per assegurar-se una plataforma des d'on fer-se notar.




Comentaris

envia el comentari