La CUP i UDC són sumables?

"El bloc independentista ha de resoldre el problema -políticament diabòlic- de com posar d'acord l'espectre ideològic que va del centre-dreta a l'esquerra antisistema"

Més o menys, em crec l'enquesta de La Vanguardia. Per contra, el titular ("CiU i ERC queden lluny de la majoria i Ciutadans frega la segiona posició") el desestimen ells mateixos en el text quan diuen que l'enquesta "pràcticament no altera la magnitud dels blocs nacionals al Parlament". Segurament hauria estat molt més descriptiu afirmar que la majoria independentista es redistribueix, que és l'efecte que es desprèn més clarament de l'estudi. Posats en la franja més alta de les forquilles respectives, el bloc catalanista (CiU+ERC+CUP) arriba als 74 diputats -una xifra idèntica a la d'ara-; exactament la mateixa evolució que es dóna a l'altra banda (PP+PSC+C's), on es mantenen els 48 diputats de què disposen els partits unionistes en el Parlament actual. Això en el millor dels supòsits per a ells.

El que és rellevant, per tant, no són les alteracions en el repartiment de blocs, sinó si els diputats resultants són sumables o no ho són. I en això el camp espanyolista sí que parteix amb avantatge. El problema no és que socialistes, populars i ciutadans no puguin pactar amb facilitat, ni molt menys, sinó que aquesta aliança es quedaria molt lluny de qualsevol majoria efectiva. Per contra, el bloc independentista ha de resoldre el problema -políticament diabòlic- de com posar d'acord l'espectre ideològic que va del centre-dreta a l'esquerra antisistema. No es pot reclamar el reconeixement de la nova República Catalana al món si ni tan sols es pot conformar una majoria parlamentària prèvia.

En aquest sentit, els votants unionistes són molt més pragmàtics que els independentistes. El primer moviment des de baix d'aquesta franja electoral és l'acumulació de força sobre un sol partit que, a més, defensa el règim del 78 de manera més eficaç, sense el llast de l'opacitat i la corrupció del bipartidisme espanyol. A més, Ciutadans reclama, des de sempre, la unitat d'acció dels partits espanyolistes. L'única incògnita, per tant, és si la majoria independentista s'articularà -o no- per damunt de les notables diferències ideològiques. Espanya és un estat independent perquè PP i Podemos ho defensen amb la mateixa intensitat. Doncs això.




Comentaris

envia el comentari