Dos partits fantasma

"Aquesta mateixa persecució, fabulada i d'importació, és la que va esgrimir Pere Navarro per atribuir el cèlebre mastegot d'una senyora de Terrassa"

Un dels arguments principals amb què PP i PSC justifiquen la seva decadència política a Catalunya és molt significatiu. Segons aquests dos partits, no poden presentar candidatures municipals més enllà dels àmbits urbans perquè hi ha una pressió insostenible sobre les persones que es manifesten públicament com a unionistes. És una excusa de llarga trajectòria al País Basc i Navarra que, en el seu moment, va servir per intentar fer lehendakari a Jaime Mayor Oreja amb el suport de Nicolás Redondo Terreros i que, un cop il·legalitzada l'esquerra abertzale, va facilitar el camí per una majoria espanyolista -artificial i fugaç- al Parlament Basc. És el mateix recurs retòric que ha permès pactes sostinguts entre el PSOE i el PP a Navarra i més enllà. El nacionalisme espanyol -de dretes o no tant- sempre intenta revertir els papers i presentar-se com a víctima.

Aquesta mateixa persecució, fabulada i d'importació, és la que va esgrimir Pere Navarro per atribuir el cèlebre mastegot d'una senyora de Terrassa a un clima hostil i agressiu derivat del procés sobiranista. Al final, va resultar que aquella jubilada provenia de l'ambit ideològic de Manuel Fraga, però ni tan sols aquella constatació empírica no els ha fet renunciar al victimisme. Insisteixen: No hi ha centenars de llistes de PP i PSC per tot el territori català per un teòric assetjament que mai no demostren, que ningú no ha constatat enlloc. Però que és útil per dissimular un present limitat i un futur marginal.

"La gent no és tonta", deia ahir Maria Crehuet, presidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya. Per això les llistes fantasma no caracteritzen els electors dels pobles, sinó els partits que se les inventen.




Comentaris

envia el comentari