El cas aïllat

"La predilecció dels consumidors per les idioteses més petites i les morbositats més sinistres és lamentablement estable"

Moltes de les informacions i opinions sobre els tristíssims fets esdevinguts en un institut de Barcelona segueixen un mateix patró. Primer hi ha unes línies de lubricació que destaquen que el desgraciat episodi ‘és un cas aïllat’ i després, ai, arriba la penetració facileta de dir que ‘alguna cosa falla en el sistema’. Que el nen llegia còmics violents. Que mirava The Walking Dead. Que qualsevol pot aprendre a fer ballestes al YouTube. Com si les inclinacions violentes fossin una modernitat. Com si hi hagués un sistema, una normativa o una moral que pogués garantir l’absoluta enteresa de tots els seus integrants. Com es pot dir que un fet és aïllat i alhora atribuir-lo al sistema en el qual ha tingut lloc? I si és un cas aïllat, perquè es cobreix com si hagués esclatat la tercera guerra mundial?

Deixem de fer categories de les més desgraciades anècdotes. A casa nostra els nens creixen sabent que la vida no és un videojoc. I ja ho sé que els diaris no venen diaris i que la tele és molt competitiva, però recórrer a la magnificació de la tragèdia per pujar en un rànquing és molt baix. Després, els mateixos mitjans que prediquen un periodisme sensat i sensible s’inunden de notícies insignificants mirant d’escurar els detalls més escabrosos dels “casos aïllats”. Amb vídeos-testimoni inclosos, si pot ser.

-És clar que, si fan això per vendre, vol dir que això és el que la gent té ganes de comprar. Si hi hagués un vídeo dels fets, rebentaria el YouTube! -li dic a un bon periodista mirant de donar un contrapunt a la meva pròpia crítica.
-Sí, Àstrid, però a la gent cal d’educar-la -em respon.

Doncs sí. Perquè francament, les llistes de notícies més vistes dels diaris “de referència” sí que ens han de fer reflexionar. Això no és un cas aïllat. La predilecció dels consumidors per les idioteses més petites i les morbositats més sinistres és lamentablement estable.




Comentaris

envia el comentari