El dol no és oficial

"Seria hora de començar a posar límits a la sobreactuació institucional i política en casos de gran impacte social com el de la mort -terrible, incomprensible- del professor de l'IES Joan Fuster"

Dilluns a la nit, l'alcalde de Barcelona i un conseller del Govern havien d'intervenir en un acte de commemoració universitari. No ho van fer a causa del dol oficial. Òbviament, això no va afectar l'esdeveniment en sí, que no depenia de la seva presència. Però crec que, sense urgències, seria hora de començar a posar límits la sobreactuació institucional i política en casos de gran impacte social com el de la mort -terrible, incomprensible- del professor de l'IES Joan Fuster.

El dolor per la pèrdua d'una persona és un sentiment, no pas un protocol. Les institucions han de garantir tota l'ajuda possible a la família del malaurat professor, amb humanitat i respecte. Igualment, han de proporcionar un seguiment acurat als alumnes, famílies i professionals de l'ensenyament que han estat a prop d'aquest fet lamentable. I, si es pot, han de procurar que un cas d'aquestes característiques no es pugui repetir. Però han d'arribar fins aquí i només fins aquí. La resta és impostació de polítics que no volen prendre mal, i menys a les portes d'unes eleccions.

A tots ens commocionen casos com el de l'IES Joan Fuster. I més encara quan qui mata és un nen de tretze anys que pateix un brot psicòtic. Però a Catalunya l'any 2014 es van produir un total de 56 casos amb morts violentes, un cada setmana. Cadascun d'ells brutal i incomprensible. Cadascun d'ells amb persones que han mort i han matat. Cadascun d'ells mereixedor de la màxima atenció de les institucions, que no ho poden solucionar tot, però sempre poden ajudar.

Entenc que no totes aquestes tragèdies tenen un mateix impacte mediàtic, ni una transcendència social equivalent. Però actuar és fer política i sobreactuar no passa d'electoralisme.





Comentaris

envia el comentari