CiU fent de CiU

"A què juguen, doncs? Al de sempre. Per tant, que no esperin resultats diferents dels de sempre, fent així"

L’escenari és força prosaic, molt especialment si el comparem amb el que podria haver estat, i és en aquest sentit que caldria assumir amb certa esportivitat que som davant d’un panorama clàssic, davant unes eleccions del setembre amb l’esquema de sempre. Oi que tothom ho veu clar? Seria absurd, doncs, que només CiU actués com si això no fos així, per dir-ho ras i curt.

Els partits sobiranistes van optar (en algun cas forçats, en algun cas treballant-hi força) per mirar de comprovar qui d’ells té més força o surt més reforçat de l’actual cicle electoral, cadascú per la seva banda. Han preferit això a mirar si junts podien impulsar la força de la societat catalana que està per un canvi en l’actual statu quo. Ho van fer espantades pel cicle electoral o preocupades pel càstig de les parròquies respectives, o recelosos per la puixança d’altres o per mil i un factors diferents. Doncs au, som-hi, facin joc.

Aquests dies he assistit a intercanvis força animats, en algun cas crispats i tot, entre amics sobiranistes que posaven el crit al cel en un cas i que entenien perfectament en l’altre la definició que Josep Rull va fer dissabte de Convergència no com a partit independentista sinó com a nacionalista. Que el coordinador general de CDC hagi estat tota una setmana mirant d’explicar què volia dir quan va pronunciar aquelles paraules apunta a què clarament les podria haver treballat força millor amb el seu equip abans de dir-les. Però això a banda, detall tècnic, és bonic que ens entretinguem en aquestes coses, amb la feinada que tenim, oi? Això de construir un estat, per aquesta via, ho tenim assegurat, vaja. I entenc que aquí tothom capta la ironia perquè, efectivament, aquesta és la millor via per engegar-ho tot a rodar.

Perquè això anirà de molt mal borràs si no s’entén, per exemple, que si hem quedat que CiU ha de fer de CiU, ERC ha de fer d’ERC, la Cup de Cup, i així amb tots, i tot per poder sumar més (com ens van vendre que calia), només faltaria que els uns als altres s’haguessin de dir com han de fer a casa seva o com han de fer per mirar d’eixamplar al màxim el nombre de votants que el sobiranisme necessita com l’aire que respira per no tenir ben aviat el daltabaix de la seva vida.

L’interessant, en aquest context, és que CiU faci de CiU en el millor sentit de la paraula. Que faci de la CiU d’Artur Mas. De la que està demostrant per quina via treballa. I bé, en aquest sentit només apuntar que molts dels qui més han posat el crit al cel aquests dies pel que va dir Rull no votarien Convergència ni que es proclamés independentista i DUIadicta. A què juguen, doncs? Al de sempre. Per tant, que no esperin resultats diferents dels de sempre, fent així. Els esperen del 27-S fent com sempre? Doncs calma, que en aquest sentit, CiU fent de CiU, ERC fent d’ERC i la Cup fent de Cup, l’èxit o el fracàs diuen que ja el tenen escrit.




Comentaris

envia el comentari