Ni el dret a xiular

"Segons Aguirre, doncs, qualsevol persona i idea és legítimament xiulable excepte la idea d’Espanya i la persona que la regeix"

Esperanza Aguirre diu que la final de la Copa del Rei entre Barça i Atheltic de Bilbao s’hauria de suspendre perquè els aficionats tornaran a xiular l’himne d’Espanya i el rei. Que és una exhibició d’odi i que "no tenemos por qué aguantar desprecios de nadie”. Fa temps que els catalans practiquem molt menys el mira-què-fa-Espanya (ja ho sabem, ja ho hem dit tot) i ens centrem més en el què-hem-de-fer-per-solucionar-ho, però de vegades ens serveixen tan en safata la rèplica que és difícil resistir-se a la temptació. A més va bé que de tant en tant recordem el que ens estem jugant.

Repassem els antecedents. El Barça i l’Atlètic també van jugar la final els anys 2009 i 2012. Pel primer partit bona part de les dues aficions van signar un pacte tàcit per fer una gran xiulada. Durant la retransmissió de TVE, just abans que sonés l’himne, es van deixar d’emetre les imatges en directe des de l’estadi i es va connectar amb Bilbao per veure l’ambient de la ciutat. A la mitja part van demanar disculpes i van emetre l’himne obviat. Això sí, pujant el veu-en-off a tot volum per tapar l’esbronc que hi havia hagut al camp. El 2012, preveient que la història es repetiria, Esperanza Aguirre ja va sortir a dir que el partit s’hauria de suspendre. Durant la retransmissió, TVE va tornar a manipular l’àudio per amagar els xiulets amb un himne tunejat. Ja és un costum de la casa. L’altre dia van fer igual durant la final de la Copa del Rei de bàsquet entre Barça i Madrid. Després és TV3 la televisió que manipula la realitat.

No els agrada, els rebenta, que es xiuli el seu himne i el seu cap d’Estat. I és comprensible, a ningú no li agrada que es fiquin amb allò que estima. Esperanza Aguirre, però, vol prohibir. Mentrestant, en els països lliures es pot protestar de tot. Charlie Hebdo és insultant amb les religions i ningú ha posat en dubte que tingui dret a ser-ho. A Espanya pots xiular a àrbitres, jugadors i presidents de clubs, pots anar a manifestacions i cridar tan fort com vulguis, pots fer portades i vinyetes despectives, pots xiular a polítics de gira i a gent que va a testificar però no pots xiular ni burlar-te dels símbols de la nació espanyola. Segons Aguirre, doncs, qualsevol persona i idea és legítimament xiulable excepte la idea d’Espanya i la persona que la regeix. La nació espanyola és superior i per tant es mereix més respecte que qualsevol idea, fe, i persona.

El que ens diu Aguirre és que aquí no només estem obligats a menjar-nos la verdura sinó que ni tan sols podem dir que no ens agrada. Ni votar ni xiular. Nosaltres som els nens i ells són els majors d’edat. “I que no senti una mosca”.




Comentaris

envia el comentari