Avisar no és derrotar

"Això no va només d'acceleració de ritmes en la construcció d'estructures d'Estat"

Que el procés no passa pel seu millor moment és una realitat que fa fins i tot de mal escriure, per òbvia. Però cal subratllar-ho, especialment per a entendre reaccions i nervis que es disparen a la mínima, per exemple a tomb d'una enquesta. Aquesta setmana ha tornat a passar. I és que, els renecs i exclamacions que han proliferat (especialment a la xarxa) en veure les xifres de l'última enquesta d'El Periódico sobre intenció de vot a Catalunya són per a mi un símptoma. Un més entre molts altres. I bé, tots sabem què és un símptoma: un avís, un advertiment. En aquest cas, crec, alertant sobre una cosa clara que és diàfana per molt que n'hi hagi que no ho vulguin veure: això no va bé, no fa bona fila.

Ens podem autoenganyar tant com vulguem (jo no en sóc aficionat) i podem assenyalar els qui gosen dir-ho com a tous, febles d'esperit o còmplices (jo me n'estaria prou, per començar perquè m'hi podria comptar, entre els assenyalats), però és evident que allò que hem descrit com "el procés sobiranista" no tira com caldria esperar.

Es podria fer tot això, i cadascú és lliure de caure-hi si ho vol, però seria un error que desviaria (i molt) la necessària atenció d'allò que més la mereix: el mateix camp sobiranista. Els seus polítics, els seus partits i molts dels seus més abrandats defensors de base. Aquí rau bona part de les febleses que estan amortint l'efecte multiplicador i el gran impuls que molta altra gent ha sumat a la reivindicació catalanista des d'aquest mateix entorn.

Perquè, a un sobiranista català l'ha de deprimir una enquesta d'El Periódico (o de qualsevol altre mitjà)? De veritat això creu algú que derrota? No. A mi el que em preocupa són els fantasmes que des de certs sectors del sobiranisme es veuen rere coses com aquesta. I em preocupa molt especialment pel temps que això fa perdré i l'atenció que desvia respecte d'allò que és veritablement important i que està desgastant les opcions d'èxit del procés: els molts deures que queden per fer des del sobiranisme. I això no va només d'acceleració de ritmes en la construcció d'estructures d'Estat per part del Govern. Podrien ser totes fetes d'aquí a dos mesos i que els principals partits sobiranistes les fessin servir com a ring per al combat de boxa que en on i en off segueixen lliurant (o delint-se'n). I això és el que per a mi més desmoralitza, desestabilitza i amenaça de fer descarrilar el procés. No unes enquestes que la gent relativitza molt, ni uns atacs per part de la maquinària de l'Estat que tots identifiquem clarament, per grollers o desproporcionats, i que no fan més que sumar adhesions entre els cansadíssims d'aquest statu quo tan feixuc. Avisar, en aquest sentit, més si no ho fas des de l'anti independentisme, no és derrotar.




Comentaris

envia el comentari