L'entorn, hivernat

"Qui més s'hi juga (políticament) fóra bo que pogués asseure's i xerrar-ne sense intermediaris, sense comentaris a peus de pàgina, sense apuntadors"

CiU i ERC tenen marge per al no acord? Entre poquíssim i gens. I Artur Mas i Oriol Junqueras? Segurament menys i tot. S'hi juguen molt, ben bé el tot pel tot en un moment únic, pel que fa als seus respectius lideratges. I bé, el cas és que això últim és un gran esperó perquè arribin a un acord per confegir una llista que doti de contingut i de força unes pròximes eleccions catalanes en clau plebiscitària. I perquè la política la fan persones, val a dir clarament que és arribat el moment d'aquests dos homes. No ho faran sols, evidentment, i aquí on són els ha dut molta gent, molt especialment des de la base. Però seva és la responsabilitat política i institucional que ha d'aportar el desllorigador per al pacte. D'ells i, a poder ser, amb un parèntesi (transitori) dels seus respectius entorns.

Johan Cruyff ja parlava en el seu dia de fins a quin punt "l'entorn" pot condicionar la tasca d'un president o d'un entrenador en un club com el Barça. I el cas és que en política aquest entorn també existeix i feineja. No sempre en clau negativa, evidentment, però en moments determinants com ara, qui més s'hi juga (políticament) fóra bo que pogués asseure's i xerrar-ne sense intermediaris, sense comentaris a peus de pàgina, sense apuntadors, sense gaire o cap distorsió. I ho dic amb tot el respecte als entorns respectius de Mas i Junqueras, on hi ha gent que fa molta feina i que sovint la sap fer com cal, però segurament, en la línia d'allò que molts van dir que el president Mas va demanar als partits en la seva conferència del 25N, ara tocaria que hivernessin. Uns dies, unes setmanes, no sé quant de temps, però no en caldria gaire. I després tornen frescos com unes roses.

Penso en una reunió decisiva entre els dos líders i em ve al cap la reunió dels cardenals en conclave quan han de triar nou Papa. Allà tancats ells tots sols, incomunicats i sabent que no sortiran de l'enclaustrament fins que no hagin topat amb un nom, amb una solució. Hauria de passar una cosa semblant amb Mas i Junqueras. De fet, salvant totes les distàncies, acabarà passant.

Ells dos han aconseguit una cosa estranyíssima i malgrat les reticències de no pocs companys de les respectives parròquies. Han aconseguit que CiU i ERC deixessin de girar-se l'esquena com havien fet durant dècades. Van tallar la incomunicació i van pactar una estabilitat parlamentària (que ara ja no hi és, cert). Després van pactar una data i una pregunta per la consulta del 9N, i finalment van pactar una treva per donar una oportunitat la fórmula que el president Mas va parir de cara al "procés participatiu" del nou 9N. Sense un Mas i un Junqueras tot això hauria passat? No ho sabem, tot i que sí que tenim l'experiència erma d'exemples similars en etapes anteriors i no gaire llunyanes. Per tant, hauran aconseguit arribar fins aquí per acabar fent com sempre? Hauran aixecat tantes expectatives, l'un com a president, l'altre com a líder d'ERC, per acabar com els seus antecessors? Seria estrany. Molt. Massa. Si poden aturar-s'hi i parlar-ne, cara a cara, rumiant-hi a fons, jo diria que ho veuran clar i que, molt probablement, actuaran en conseqüència.




Comentaris

envia el comentari