L’últim cartutx que ens queda

"CDC, Esquerra i la CUP, que són els partits que estan a favor del Sí-Sí, si ho volen, poden fer que les eleccions siguin plebiscitàries sense haver de presentar-se plegats"

El que ahir vam veure no va ser el trencament de l’acord signat el passat desembre. L’any passat es va pactar la data i la pregunta de la consulta, però no es va consensuar el preu a pagar-ne ni el seu significat concret. Com que això mai no es va consensuar, el consens no s’ha pogut trencar. El pacte no incloïa les decisions que s’estan debatent ara, i és evident que a l’hora de la veritat el contracte és insuficient per fer front a la situació.

D’una banda, ERC i la CUP volen fer la consulta seguint fil per randa el decret i volen que sigui la sentència popular definitiva. De l’altra, CiU ni vol trencar la legalitat espanyola en aquest punt ni vol que una consulta sigui el veredicte final. I lluny, molt lluny, està Iniciativa, que no vol ni saltar-se la legalitat, ni que la consulta sigui considerada un referèndum, ni fer una consulta alternativa ni fer unes eleccions plebiscitàries. El que vol, ho va dir Herrera, és que el 9N la gent es concentri davant dels col·legis electorals tancats i es recullin signatures per saber quanta gent ha participat a la mobilització! O sigui, carreguen contra la ‘paraconsulta' del Govern perquè dóna “gat per llebre” -cito Herrera-, però a canvi no proposen una consulta desobedient i definitiva, com fan ERC i la CUP, sinó que ofereixen una simple recollida de signatures al carrer! Wnkdhfjkhjfkdhbshjkfg….

Artur Mas, durant la seva compareixença, va instar els partits a tornar a trobar el consens, com si el Govern que encapçala i que ha pres la decisió de fer una versió B de la consulta no fos de cap partit… Com si el Govern no fos una part activa d’aquesta separació política… Aquí va fer trampa. No només hi ha participat, sinó que davant la divisió, el Govern ha utilitzat el seu poder executiu per implementar la via que ha considerat adequada. Calia decidir com respondre a la suspensió del TC, i com que els partits no s’han posat d’acord, CiU, que és el partit que governa, ha decidit la resposta unilateralment.

Ara bé, insisteixo, falta un mes pel 9N i les diferències que han sortit ara són les mateixes que haguessin sortit després d’unes quantes reunions maratonianes més. Per tant, tampoc no em sembla just que Junqueras doni tota la culpa de la separació a CiU. CiU ha pres una decisió unilateral, és veritat, i segurament Mas hagués pogut aguantar uns passos més el consens, però al final la separació era inevitable i l’han feta entre tots: els partits no volien afrontar el tram final de la consulta de la mateixa manera ni li volien atorgar el mateix significat polític.

Davant d’aquesta divisió respecte la consulta -que ja existia però que ha sortit a flot ara que han arribat les cruïlles difícils i no acordades-, Mas ha triat la sortida que preferien ell i es seu partit i, també, ha convocat a la resta de formacions a crear un nou acord, aquest cop al voltant d’unes eleccions plebiscitàries.

El President ha dit que només convocarà eleccions anticipades si és per fer aquest plebiscit definitiu. A mi em sembla bé, perquè si aquestes eleccions no han de servir per obtenir una sentència clara i vinculant de la gent, no serviran per a res. Ara bé, confio que Mas no posi com a condició per convocar-les que hi hagi una llista unitària independentista, que és la seva opció preferida. De moment CDC està sola en la proposta de llista conjunta. Ni ERC, ni la CUP ni per descomptat Unió, Iniciativa i EUiA en volen sentir a parlar. A mi sí que m’agradaria, molt, i crec que a la majoria d’independentistes els satisfaria poder votar una única llista independentista que es digués Sí-Sí. Ara bé, si no hi ha acord per fer-ho, sigui per culpa de qui sigui, ha d’haver-hi eleccions igualment. No s’hi val esperar al 2016 amb aquesta excusa. CDC, Esquerra i la CUP, que són els partits que estan a favor del Sí-Sí, si ho volen, poden fer que les eleccions siguin plebiscitàries sense haver de presentar-se plegats. Només cal que es posin d’acord en alguns punts del programa perquè després puguin votar-los conjuntament al Parlament o fins i tot fer un acord de govern.

A l’hora de la veritat, el consens sobre la consulta ha fracassat, només era un miratge. Ara cal buscar un consens, aquest cop real, que permeti fer un referèndum indiscutible a través d’unes eleccions. Aquest sí, serà l’últim cartutx. Esperem que els polítics independentistes estiguin a l’alçada.




Comentaris

envia el comentari