9-N: Obstruccionisme metropolità?

“Es tracta de fer un exercici d'honestedat i coratge polític que hauria de quedar al marge dels partidismes i les conveniències personals d'alcaldes, alcaldables i regidors”

Les consultes populars van néixer als municipis i ara hi retorna el referèndum més gran, el del 9-N, com un bumerang poètic. Un final rodó. Segons l'AMI, 864 ajuntaments han aprovat la moció que els compromet a “facilitar tots els recursos i les eines necessàries” per fer possible la votació. A la llista hi falten per ara Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Cornellà, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Segur que me'n deixo d'importants i creuo els dits: tant de bo n'hagi citat algun que ja hagi engrossit el trepidant recompte de l'AMI.

El cinturó metropolità és el corcó que ens recorda que, per sort, vivim en un país divers i complex. Però de la consulta i de la independència se'n parla a totes les cuines sense que es trenqui cap plat i ja s'hi pot estar coent un rostit o una ració de migas que això no canvia. El dret a decidir i el futur de Catalunya preocupa, inquieta i il·lusiona. Ho saben tots els alcaldes que trepitgen el carrer i és de sentit comú. La institució més propera a la gent i als ciutadans organitzats en allò que en diem societat civil, té el deure d'afrontar els neguits i les il·lusions polítiques dels que en legitimen el funcionament dipositant una papereta a l'urna cada quatre anys. Tant se val si l'afer desborda les competències municipals. El que tenen entre mans evidencia les contradiccions sistèmiques (una democràcia que no permet votar quan la majoria ho demana és una farsa) i exigeix una resposta institucional a tots els nivells. Es tracta de fer un exercici d'honestedat i coratge polític que hauria de quedar al marge dels partidismes i les conveniències personals d'alcaldes, alcaldables i regidors. ¿Amb quin dret poden fer servir les seves majories conjunturals per obstaculitzar la materialització d'una iniciativa que parteix d'una majoria incontestable del Parlament i del govern? ¿Com poden intentar aïllar municipis sencers del debat polític més transversal que viu el país des de la transició?

En pro de les anhelades regeneració i participació ciutadana, els alcaldes haurien d'escoltar el pols de les entitats i promoure una discussió a tots els nivells per dirimir, més enllà de les directrius nacionals dels respectius partits, si la seva ciutat ha de col·laborar o no amb el govern de la Generalitat en el dispositiu de la consulta. Potser sona a ingenuïtat; deu ser que estem massa acostumats a les velles pràctiques, que hem oblidat el poder transformador que van tenir els moviments veïnals durant el franquisme i que menystenim l'empenta de la societat civil del nou mil·lenni. La política institucional, també des dels municipis, hauria de ser prou honesta per afrontar amb valentia qüestions de la transcendència de la consulta. Els ajuntaments van ser essencials als anys vuitanta per enterrar la dictadura i ara estan cridats a mullar-se per la radicalitat democràtica.

Cada municipi és un món i no s'hi val generalitzar. En algunes de les grans ciutats metropolitanes els partits proconsulta han forçat la votació de la moció del 9-N des de l'oposició o fent equilibris interns des de governs de coalició i discrepant del soci. A Santa Coloma, per exemple, la proposta es votarà dilluns amb la incògnita de què farà el grup de la jove alcaldessa Núria Parlon. Lluís Tejedor, batlle d'El Prat, es manté en silenci davant de les peticions d'un ple extraordinari. Antonio Balmón ha placat el debat a Cornellà amb la seva incontestable majoria absoluta perquè el tema desborda les competències locals. En canvi, a Badalona, Xavier García Albiol no ha pogut evitar que prosperi la iniciativa gràcies al PSC, que hi ha votat a favor. A Terrassa es va aprovar ahir al vespre amb l'abstenció del grup de Jordi Ballart. És que és sabut que les mocions han dividit els regidors del d'arreu. Alguns han donat suport al 9-N o s'hi han abstingut, d'altres si han oposat. Els del carrer Nicaragua han difós un text alternatiu amb referències a la legalitat per intentar preservar la sacralitzada cohesió. Sabadell decideix avui.

La transversalitat del procés ho sacseja tot i deixa tothom ben retratat; des dels veïns d'escala fins a les entitats que prenen partit, passant pels ajuntaments forçats a definir-se i per un govern i un Parlament que necessiten estar a l'alçada del moviment de base més transformador. Alcaldes i regidors, deixeu fer. No obstaculitzeu el 9-N. Això només va d'urnes i paperetes: votem.




Comentaris

envia el comentari