"El Jorge se va a los puertos"

"En els propers mesos han de passar tantes coses que veritablement tot pot canviar molt"

No disparin al pianista. Els mitjans estem com estem i tot recurs amb ganxo (dels clàssics, dels nous i del canònics) és sempre ben rebut a l'hora de mirar de vendre més, de tenir més difusió. En aquest sentit, les enquestes en general i les de projecció de vot en particular sempre han estat un gran reclam. Aquests dies estan fent furor les d'El Periódico. Primer, una d'ahir que apuntava a una victòria d'ERC sobre CiU i a un esfondrament del PSC entre d'altres en favor de Podem. Avui, el tema és que si Unió i Convergència es presentessin per separat traurien més escons que juntes com fins ara. Són interessants exercicis de projecció que a més donen per a moltes converses i especulacions, però ens enganyaríem si els donéssim més importància que això, sobretot ara en el moment que estem vivint. Perquè tot fluctua molt. Potser massa. La inestabilitat és de les poques coses estables que ens acompanyen. I en els propers mesos han de passar tantes coses que veritablement tot pot canviar molt, començant per les aliances electorals que acabin presentant-se als pròxims comicis catalans. Per tant, calma. Espanya ho accelera.

Ja sé que ara la frase-falca del Govern diu "Espanya ens frena", i té raó que això passa en el front econòmic i quant a infraestructures. Però pel que fa al procés català, l'accelera, sens dubte. Al procés de desconnexió, em vinc a referir. Perquè enquestes i especulacions a banda, ells són de la confraria dels "fets, no paraules". I així és com a Madrid s'inventen noves maneres de promoure que els ports menys eficients de l'Estat s'arrepengin a rebre el subsidi dels més eficient, amb noves càrregues pensades bàsicament per un Port de Barcelona més que eficient i que ja aporta part del que produeix. Tot per a fer què? "Marca España". "Marcatge a Catalunya".

I allà, al fons, Jorge Fernández Díaz. Ell no parla de ports però se n'hi va, metafòricament és clar. Perquè igual com en l'obra dels germans Machado "La Lola se va a los puertos" la protagonista no podia correspondre el seu pretendent perquè ella estava només feta per al "cante", el responsable d'Interior igual. Ell a "cantar", sempre desafinat amb els temps i amb la lògica i la ponderació més preceptives. I així ara diu que una Catalunya independent quedaria en una espècie de llimbs jurídics, polítics, fora de tota protecció i exposada al terrorisme i al crim organitzat. Això sí que té delicte. I res, a accelerar la desconnexió. Amb fets, no enquestes.




Comentaris

envia el comentari