Socialistes Partits de Catalunya

"Potser ni tota la intel·ligència i l'olfacte polític del món poden ja reconstruir un PSC partit en massa bocins"

El títol no és fruit d'un moment de dislèxia sobrevingut. És perquè trobo que mai el nom "partit" s'havia escaigut tant a una formació política com ara al PSC, per trencat internament, per separat de la seva pròpia història i per desconnectat d'una part important d'aquells que un dia el van votar.

Ara amb la perspectiva de Miquel Iceta a l'horitzó, n'hi ha que al PSC s'afanyen a dir que ja veuen la llum al final del túnel, que han començat la remuntada i que els seus maldecaps anaven bàsicament d'un problema de comunicació i de lideratge. Pobre Pere Navarro, que sí, que era un problema, però que sobretot va ser culpa dels qui el van triar i que ara segueixen remenant les cireres. En què pensaven quan el van triar? En ell? En el partit? En el país? I ara quan l'han deixat caure, en què han pensat? En ell? En el partit? En el país? Fa tota la fila que no, però en tot cas van demostrar abans i demostren ara una gran desconnexió amb una part important de la societat que respecte del PSC ja fa unes quantes eleccions que dura.

Iceta redreçarà l'indret? Més aviat l'endreçarà, o mirarà de fer-ho, i defensarà el mateix que el Navarro post document de Granada, això sí, amb més convicció, do de l'oportunitat i gràcia. I no ens enganyem: en aquesta vida val més caure en gràcia que ser graciós. I Miquel Iceta cau en gràcia, així en general. Als mitjans de comunicació molt especialment, i en aquest sentit només cal veure com en general l'han rebut, fins i tot aquells que més es posaven amb en Navarro.

Molt bé, doncs ja tenim Iceta a lloc. I ara què? Com refer el trencament del PSC amb els seu programa i el seu compromís electoral pel dret a decidir? Parlant retòricament d'una "consulta legal i acordada", quan se sap que el PP a una pregunta no innòcua ni en farà possible la legalitat ni l'acord? Com recompondrà la trencadissa amb els catalanistes? Amb el mantra del federalisme? Com trencarà i mirarà de fer reversible la ruta que molts dels qui abans votaven PSC han enfilat via casa seva, via Ciutadans, via CiU, via Iniciativa, via Esquerra, via Podem o altres? Amb quina credibilitat? Com fer possible que el PSC encara soni a útil? Pinta difícil. Repte important per a un Iceta descrit sovint com l'eminència grisa d'aquest PSC (de fa dècades). Haurà de fer-ne gran demostració. Tot i que potser ni tota la intel·ligència i l'olfacte polític del món poden ja reconstruir un PSC partit en massa bocins, en massa fronts.




Comentaris

envia el comentari