Ni "P" ni "S" ni "C"

"El PSC no s'ha sabut adaptar a l’evolució que han viscut els seus dos eixos ideològics"

En un gag del Polònia de fa unes setmanes, un operari anava a la seu del PSC a treure la “C” de “Catalunya” de les sigles del partit, que eren unes peces enganxades a la paret. Quedava PS. Després l’operari tornava per treure la “S” de “socialista” i finalment treia la “P” de “partit”. Un gag divertit i eloqüent, perquè el PSC ja no és ni català, ni socialista ni, al pas que va, durarà gaire com a partit.

Respecte la “C”, la de Catalunya i de catalanisme -entenent-lo com la defensa dels drets col·lectius de la nació catalana-, el PSC no s’ha adaptat al canvi de drets que reivindica la gent catalanista, que ara bàsicament es resumeix en tenim-dret-a-decidir-qualsevol-cosa. El PSC sempre ha dit que reconeix Catalunya com a nació, però a l’hora de la veritat, resulta que només la reconeix com a semi-nació. A partir d’un cert punt, mana Espanya. Per protegir els catalans de mals majors, s’excusen. Però és clar, no tenen en compte la voluntat de la majoria de la gent per la qual, diuen, volen vetllar. El PSC ha tingut l’oportunitat d’apuntar-se al nou carro del catalanisme donant suport a la consulta i no ho ha fet. Per això els altres partits tradicionalment catalanistes els han passat per sobre. Per això els tornarà a passar el mateix si el nou líder és Miquel Iceta, per molt que sigui més intel·ligent que Pere Navarro, que ho és.

Passem a la “S” de socialista. La gent d’esquerres també ha canviat en els darrers anys de crisi. El pet econòmic ha provocat el sorgiment dels indignats, d’Ada Colau, del tàndem Forcades-Oliveres, ha fet créixer la CUP i ha permès la prometedora entrada de Podemos. El PSOE -ergo, el PSC- no ha sabut respondre als reclams de l’esquerra, que entre d’altres coses demana més participació ciutadana. Amb l’abdicació del rei, els socialistes han tingut l’oportunitat de defensar un referèndum monarquia/república i l’han deixada escapar. Hagués estat un cop d’efecte encara més atractiu que la legalització dels drets dels homosexuals. Però no. “La nostra preferència republicana és compatible amb la monarquia republicana”, Rubalcaba dixit. Que dius, eing? I el PSC, com sempre, ha fet el que li han dit els papes.

Amb tot, el nou catalanisme ja no vota el PSC i la nova esquerra tampoc. El PSC no s’ha sabut adaptar a l’evolució que han viscut els seus dos eixos ideològics. La “P” està en greu perill, perquè és llei de natura que, quan un no s’adapta, acaba desapareixent.




Comentaris

envia el comentari