CiU o ERC? Facin joc

"La competició és en aquesta ocasió apassionant i, ja per si sola, un nou missatge que apunta a fins a quin punt el procés va de debò"

CiU és de dretes? Sí? Segur? No ho veig. I de centre-dreta? N'hi ha que ho diuen, tot i que jo la veig una formació més de centre. De fet, n'hi ha que en certs moments en van identificar polítiques amb el centre-esquerra, on per cert tothom ubica el PSC o el PSOE, que ja em diran vostès. En tot cas, tradicionalment s'ha situat CiU en el centre i centre-dreta. Això ja ho tenim. Igual com Esquerra l'hem ubicat en l'espai que el seu nom indica, sobretot a partir de l'etapa de Carod-Rovira i Joan Puigcercós, tot i que ja fa algun temps que busca el centre-esquerra, i aquesta legislatura, amb el seu pacte amb CiU, ha assumit polítiques de centre força evidents. En tot cas, podríem dir que ERC ocupa oficialment el centre-esquerra. I vist això, capten una cosa clara que marquen les enquestes sobre les eleccions europees? Veuen que l'esquema que situa en la disputa per la primera posició el centre-dreta catalanista i el centre-esquerra ídem confirma un nou mapa que ja va deixar a les mans d'aquestes formacions la primera i la segona plaça de les eleccions catalanes? Allò no havia passat des de la recuperació de la democràcia, en unes eleccions al Parlament. Però és que ara, amb la perspectiva d'unes eleccions europees tradicionalment llegides a nivell d'Estat (i de Catalunya) com unes eleccions molt PP-PSOE, en clau espanyola, això també podria canviar per primera vegada. Un fet inèdit que marcaria una nova fita important i a destacar respecte del procés sobiranista. Una victòria, sens dubte, per als que hi creuen i, a la vegada, un nou missatge per als qui no volen veure però també per a Europa.

Durant molt de temps, Esquerra va dir que volia ser "l'esquerra nacional". Però no l'era i va passar de ser soci subsidiari de la CiU dels primers anys Pujol a ser soci subsidiari del PSC de Maragall i de Montilla. Però ara ja no. Ha agafat cos, ha superat el PSC i la cosa fa tota la fila d'haver vingut per quedar-s'hi. Pacta en un moment clau de país amb una CiU a qui aspira a superar (encara a distància) en les eleccions catalanes, i ara en les europees tindrem un tast de fins a quin punt les enquestes encerten a l'hora d'apuntar a aquest esquema.

Serà molt significatiu veure si el votant sobiranista ho copsa en tota la seva magnitud. Serà clau per al resultat del 25M a Catalunya veure si el votant de CiU capta que li cal mobilitzar-se per sumar decisivament a aquest esquema de "nou país" que dibuixa el Parlament i que busca legitimar-se de nou a les urnes via el referèndum del 9N. Caldrà veure si des del votant tradicional de CiU s'entén que si ell no ajuda a allò que proposa el candidat Ramon Tremosa de "guanyem-nos Europa", no sumarà perquè això passi, les urnes a Catalunya no enviaran un missatge nítid a Brussel·les, i a més confirmarà allò que marquen les enquestes sobre un possible canvi en el lideratge de l'acció al Parlament, i per tant també al Govern. Tot plegat, determinant. I igual en el flanc del votant d'Esquerra, que si es mobilitza sumarà a consolidar la seva condició d'"esquerra nacional", d'alternativa real a CiU, i a la vegada seguirà confirmant un nou mapa de partits que de la dreta a l'esquerra (passant pel centre) d'estricta obediència catalana aposten pel dret a decidir de la seva societat.

Guanyarà CiU? Guanyarà ERC? Que facin joc. La competició, allà on ben bé sempre havia guanyat el PSC-PSOE i amb el PP destacat, és en aquesta ocasió apassionant i, ja per si sola, un nou missatge que apunta a fins a quin punt el procés va de debò. Caldrà veure si es confirma el 25N. Dependrà d'uns i altres, sobretot de CiU i ERC. De com hi creuen i de quines ganes tenen de sumar i liderar el procés.




Comentaris

envia el comentari