Quan diuen “crispació”

"Insinuen que la suposada crispació no la causa l’enfrontament entre dues ideologies diferenciades sinó el fet que existeixi una d’aquestes dues ideologies"

Crispació. Aquesta és la paraula preferida dels qui estan en contra de la consulta. Per a ells és d’us lliure i infinit, un comodí que val per a tot. Que una família es trenca? És la crispació independentista. Que els amics discuteixen a les sobretaules? Crispació independentista. Que una dona li fot una plantofada a un polític que va tranquil·lament a església? Crispació independentista.

Si bé el debat nacional ha generat una clara separació entre dues maneres diferents de veure la realitat -similar a la de tota la vida entre la dreta i l’esquerra-, a mi em sembla que a l’hora de la veritat, de crispació no n’hi ha gaire. La gent, a nivell personal, se segueix agradant i barallant per les coses de sempre. Però en fi, això en realitat tant me fa, a mi el que veritablement em molesta és que aquests que es passen el dia parlant de crispació ens vulguin carregar tot el mort a nosaltres. Segons ells la societat està dividida i això crea crispació, però resulta que la culpa només és d’una de les dues parts de la divisió. Concretament, és culpa de l’altra part, la que no és la seva. Fantàstic.

Tu ara imagina’t que els independentistes comencéssim a dir que hi ha crispació per culpa dels catalans que volen quedar-se a Espanya! Que ja està bé, que quina manera d’embolicar la troca!Que si tots penséssim igual viuríem la mar de tranquils i aconseguiríem la independència demà-passat, que ja els val, que d’això se’n diu crear mala maror, tot el dia nyic-nyic amb el discurset de “ens volem quedar a Espanya”. Mira que no està a favor de la independència i fotre’ns en aquest embolat! Si els que volen seguir a Espanya vetllessin per l’harmonia del conjunt, que és el que ha de fer tot bon ciutadà, no es deixarien endur per desitjos personalistes, no, renunciarien a la seva ideologia per no dividir la societat!

És exactament això el que insinuen ells cada cop que ens acusen de generar crispació. Insinuen que la suposada crispació no la causa l’enfrontament entre dues ideologies diferenciades sinó el fet que existeixi una d’aquestes dues ideologies. Som nosaltres qui trenquem l’harmonia, nosaltres som la interferència. Insinuen que, en nom de la no-crispació, ens hauríem de quedar callats, empassar-nos els nostres desitjos amb el nas tapat només perquè els seus puguin fluir en pau i a la velocitat de la llum. Quan es queixen de la crispació, el que en realitat estan dient és que els independentistes no només no tenim dret a fer la independència, sinó que ni tan sols tenim el dret de reclamar-la.






Comentaris

envia el comentari