Votaré 'no', així no

"Preguntes sobre el projecte i les seves conseqüències n'hi ha moltes. Respostes, ben poques de fiables i de ben donades"

A banda dels errors no forçats de Joan Laporta i els seus, un dels fronts que més va projectar Sandro Rosell a una presidència del Barça per la qual s'ha demostrat que no era la persona adequada va ser un acomboiament mediàtic espectacular. Una claca mediàtica que quan Laporta va anunciar el projecte Foster de renovació de l'Estadi el va lapidar a crítiques ferotges. Li retreien una despesa inassumible i un disseny megalòman ("mona de Pasqua", en van dir alguns), entre d'altres. Ara la proposta de renovació del Camp Nou triplica en pressupost (inicial) aquella aposta i quant a disseny exterior, malgrat un cromatisme diferent, en recorda força. La diferència? Bàsica: han escoltat vostès gaire rebombori als mitjans sobre la cosa? No. I això em subleva. Per la desproporció. Per la simulació de debat obert que s'ha fet, quan en realitat allò que s'ha prioritzat en la projecció de la proposta de l'actual Junta per renovar l'Estadi ha estat la propaganda, no la informació.

Han muntat una maqueta, una exposició, tot inaugurat molt solemnement i seriosa (amb cares ben llargues del president Bartomeu i companyia, com de transcendència del moment), i au, que tot plegat no es noti gaire. Poc soroll, tira-tira i a veure si ningú no s'hi atura gaire, a veure si passa tot ràpid, abans una majoria no es faci massa preguntes, i avall. Simulació de transparència i força opacitat, veig en el procés. I així no es fan les coses. Així no es decideix amb garanties. Perquè la pura propaganda no s'hi val, en les societats democràtiques. En aquest context es decideix a partir del contrast equilibrat i real de propostes i d'arguments. I això no s'ha fomentat des del club i des del seu potent entorn mediàtic.

Preguntes sobre el projecte i les seves conseqüències n'hi ha moltes. Respostes, ben poques de fiables i de ben donades. D'on sortiran els 600 milions que (en principi, després ja veurem) ens han dit que costarà l'obra? D'on sortiran i a canvi de què? Com tornarem la inversió? Implicarà que algun dia puguem tenir un Estadi amb un cognom com Qatar, o com Bankia, per posar només dos exemples de referents (l'un solvent en el flanc econòmic, l'altre no) que podrien fer feredat que s'agermanessin (en un cas encara més de com ja ho fa ara) amb el Barça i el seu bon nom? I davant d'això, decidirem o ja està decidit? Firmarem tots o ho firmaran als despatxos? Entre tots? Sí? Segur? Amb l'espasa de Dàmocles d'una obra caríssima a pagar damunt dels nostres caps? Sí? Segur? I això per què no ha generat un debat real? Per què no s'ha fomentat des del club? Inquieta pensar el per què. Inquieta pensar que és perquè saben que les respostes no agradarien, o encara pitjor: perquè potser ni ells no en tenen les respostes.

No entraré en comparacions perquè el Barça poc té a veure amb l'Espanyol o amb el València. Però oi que saben que per les seves inversions en camps que els han ensorrat l'economia, l'un està mirant de sobreviure a primera amb dues canyes, i l'altre té l'estadi aturat i el club en venda? La simple perspectiva llunyana fa feredat, però el problema de fons no és aquest (o no només), com tampoc no l'és el fet evidentíssim que és absurd mirar d'ampliar la capacitat de l'Estadi a 100.000 places quan a dia d'avui el camp ja no s'omple ni en moltes de les grans ocasions. I això passa aquí i arreu! Els estadis no s'omplen, en part per un canvi en rutines del lleure lligades al seguiment del futbol, sumades al factor multimèdia, a les entrades cares i altres. I això no és conjuntural i fa tota la fila que ha vingut per quedar-s'hi. Per tant, això realment durà més ingressos? O ho hem de fiar tot a les zones VIP que tant repeteixen des del club que ens calen? Però greu com ho és, reitero que aquests factors no són els més decisius que aquest dissabte em duran a votar 'no' a la proposta de reforma de l'Estadi que fa l'actual Junta.

Hi ha un problema de fons. D'opacitat, de prendre decisions per via interposada, tirant la pedra i amagant la mà. Perquè aquest projecte quant durarà? Més enllà de quan toquen eleccions segur, oi? I això com condicionarà una nova Junta? O és que ens volen tenir lligats a aquesta sí o sí i pel presumpte bé de tots? O és que més enllà del que decideixin els socis sobre les seves futures Juntes hi haurà uns senyors inversors que decidiran per nosaltres (en virtut d'un contracte signat anys abans) i si no ens aplicaran conseqüències que podrien passar per deixar-nos caure com a club? Moltes preguntes, oi? Entenen que així no pugui més que votar 'no', oi? Perquè si hagués tingut respostes a tot plegat hauria pogut valorar si com a soci crec que el projecte ens convé o no. Però aquest privilegi no m'ha estat concedit. El meu 'no', en aquest sentit, serà una exigència d'explicacions, de concrecions i d'arguments que crec que tots els socis del Barça mereixíem i mereixem.




Comentaris

envia el comentari