'Problema a "Pollença"'

"De cara a les eleccions europees, el PP pot patir un daltabaix que en marqui la sort de futur i de la seva legislatura"

N'Agatha Christie va passar més d'un estiu a l'Hotel Barceló Formentor de Mallorca. I allà es va inspirar per escriure 'Problema a Pollença', en un volum composat de vuit contes curts amb Parker Pine, Miss Marple i Hércules Poirot de protagonistes. Ara els diré per què al títol d'aquest article allà on diu "Pollença" hi han de llegir "PP".

La història de n'Agatha comença així: "El vapor de la línia Barcelona-Palma deixà Parker Pyne en aquesta darrera capital a les primeres hores del matí. De seguida, Parker Pyne tingué una desil·lusió. Els hotels eren plens i tot el que li pogueren oferir era una petita cambra sense ventilació, amb vistes a un pati interior, en un hotel del centre de la ciutat". D'allà marxà a Pollença en taxi, però no els explico res més per no fer de spoiler i rebentar-los la història. En tot cas, allà hi trobà "problemes".

No ho veuen encara, oi? Cap problema: els explico ja el paral·lelisme. El PP de Fraga que deia "a mi derecha, nada (i quan deia nada es referia a l'acabat de finar Blas Piñar i quatre més que era obvi que políticament mai no farien res de substantiu) va començar un viatge turístic al centre fa uns quants anys (diguem-ne dècades). Però en arribar-hi (o millor, en aproximar-s'hi) va trobar que allò no era exactament del seu bon grat. S'havia creat unes expectatives que no es van acomplir. Res a primera línia de mar, ni terrasseta amb vistes. Sacrificar la seva ànima netament dretana l'ofegava, el feia sentir-se incòmode i reclòs, i així va ser com a la primera majoria absoluta, Aznar va agafar el taxi i va anar a un indret (no parlem ara de Quintanilla de Onésimo -Redondo-) on en teoria se sentiria millor (amb hotel ben a la vora del mar) però més petit. I ara que em perdoni Pollença per la metàfora, totalment circumstancial. Allà s'hi desplaçà el PP, però els seus problemes no van esvair-se. Ans al contrari.

El PP de Rajoy ha seguit un procés similar. A l'oposició (sobretot un cop va començar a albirar l'opció clara de victòria) va voler residir al disputat centre, però un cop de nou amb la majoria absoluta va veure's de nou irracionalment empès a un espai petit on se sent còmode: la dreta més dreta, l'espanyolisme més espanyolista. Llei de l'avortament, Llei Wert, recentralització, Llei de seguretat ciutadana... Però vés per on que a aquest petit reducte (de vot) hi ha volgut tornar pensant que no pagava la pena disputar un espai de centre massa atapeït i feixuc, però, ai las!, en aquesta ocasió ja fins i tot aquí ara no troba espai. S'hi han ubicat a plaer Ciutadans i UPyD en l'espanyolisme, i fa tota la fila que un estiuejant d'última hora, Vox, s'hi vol plantar temporalment des de l'espanyolisme més radical. Potser només ho fa uns mesets i de cara a les eleccions europees, però serà precisament aquí on el PP pot patir un daltabaix que en marqui la sort de futur i de la seva legislatura, si finalment no troba espai ni al centre ni a la dreta més extrema ni a l'espanyolisme més ranci.

Podria passar perfectament. De fet, el seu llenguatge en traspua el neguit davant d'aquesta perspectiva. Montoro i les balances fiscals que amagarà. Camacho i les comparatives de la Catalunya del present amb l'Euskadi on ETA matava. És això i molts altres casos d'incontinència dretana que els està traint i que en posa la desesperació al descobert. Fet i fet, al final de tot plegat no els podrà salvar ningú més que un PSOE tan desubicat o més que ells, ahir per exemple pactant controls previs que des de Madrid puguin evitar que una autonomia convoqui un referèndum per aprovar un estatut on s'intueixin indicis d'inconstitucionalitat. Gran viatge, el del PSOE d'en Rubalcaba, enlloc, en el millor dels casos, i en el pitjor, camí de deixar una parcel·leta on el PP pugui veure una mica de Sol. De fet, si no fos per això tots estaríem parlant ja del problema (gros) que hi ha al PP (no a Pollença).




Comentaris

envia el comentari