Els Bonet, Collboni i Martí

"Què té la política que sembla que en comptes d’atraure’l n’expulsi talent i jovent?"

Que s’ho faci mirar el PSC, i la resta de partits. Però sobretot el PSC en aquest cas concret. Hi ha un trident a l’horitzó que fa molt de goig. Un trio de candidats a candidat, en aquest cas a l’alcaldia de Barcelona pel PSC, que el conformen Laia Bonet, Jordi Martí Grau i Jaume Collboni. Penso en adversaris seus d’altres partits i n’imagino certa enveja (confio que sana). A veure si els mou.

En ells hi ha joventut, talent i teca (que ara ens hauran de demostrar i posar en valor). Però el seu partit els té desaprofitats (fins i tot a Collboni, que n’és portaveu però en fa poc). I la resta de partits cal que es preguntin si de cara a unes hipotètiques primàries per l’estil podrien plantar-hi com a mínim un triplet semblant. Noms que els vénen al cap? Va, diguin. Difícil? Però no impossible, oi?

Què té la política que sembla que en comptes d’atraure’l n’expulsi talent i jovent? Pensem-hi. També de cara al país i a l’Estat que una majoria de la societat s’ha proposat de construir. Últimament estic romàntic, ja m’ho sabran ben perdonar, però els cito una frase del poeta brit Robert Southey que trobo que paga la pena: “Escrivint molt, un aprèn a escriure bé”. Doncs això que ho adaptin els polítics a la nostra democràcia. Practicant-la molt la faran bona i de qualitat com la mereixem.

Per necessitat més que per virtut, però al cap i a la fi posant-s’hi, el PSC ha parit unes primàries obertes que tindran a Barcelona una gran prova de foc. I tant de bo que se’n surtin, que allò no sigui un pimpampum entre companys, i que la resta de partits catalans els copiïn (molt). Perquè cal obrir els processos de decisió política a la ciutadania, perquè cal fer emergir nou talent (apparatchiks a banda) i perquè el nou Estat que volem ha de posar els Bonet, Collboni i Martí d’arreu a sumar. Que no els desaprofitin. Que en general no desaprofitem l’ocasió.




Comentaris

envia el comentari