Tenim nervi, massa nervi

"A diferència del cotó, el govern de Rajoy sí enganya"

“No es rescate, es una línea de crédito en condiciones muy favorables”. “No es subir el IVA, en términos hacendísticos hablamos de subida de impuestos indirectos”. “No es subida del IRPF, es recargo temporal de solidaridad”. “La reforma laboral es una flexibilización de las condiciones laborales de las empresas”. “No es una amnistía fiscal, son medidadas excepcionales para incentivar la tributación de rentas no declaradas”. Sí, i dos ous durs. I ara ens hem de creure que Catalunya fora d’Espanya es desintegrarà. És clar, com que no havia existit mai abans, no existirà mai després i només té vida possible dins la casa del pare. I bé, el cas és que si l’argument l'exposarien sense problemes i el sotmetrien a votació, però això no passa ni ho volen.

Amb l’afició del govern de Rajoy a no dir les coses pel seu nom, a mentir i a distorsionar grollerament i grotesca la realitat, qui els ha de creure ara quan proclamen les mil plagues que li caurien al damunt a una Catalunya independent? Ben pocs, i d’aquí que no vulguin que es voti. La prova de les urnes, dels arguments contraposats i la tria no la volen passar ni bojos. Perquè a diferència del cotó, el govern de Rajoy sí enganya.

I així és com del nostrat “tenim pressa, molta pressa” hem passat al “tenim nervi, massa nervi”, sobretot a Madrid però no només. Es respira en l’ambient carregadíssim que ens arriba de Madrid un gran neguit una gran exaltació. Però alerta no ens en contagiessin pas. Ara diuen que aquí s’està fatigant la gent, quan han estat el seu immobilisme i el seu numantisme malgirbat les grans causes de l’etern dejà-vu polític-existencial on voltem d’uns pocs anys ençà. Ara! Si ells han disparat l’alarmismòmetre i ja amenacen fins i tot d’expulsar-nos del Sistema Solar és perquè ha arribat l’hora de la veritat. Arriba la data i la pregunta, i a partir d’aquí, la consulta. No fóra lògic, precisament ara, que aquí a Catalunya ens fatiguéssim col·lectivament. De fet, seria del tot absurd.

Després de molts anys de sobiranisme neguitós, emprenyat, sobretot hiperneguitós i en massa casos poc raonat, ara els nervis i la boira han canviat de bàndol. Tinguin clar que això és un bon indicador. Keep calm... i recordin que la feina ben feta no té fronteres. Ara sobretot ses senyories.




Comentaris

envia el comentari