Socialistes, (des)connectem!

"En política, quan muntes un circ i et creixen els nans has d’entendre que has d’enfilar la retirada"

A can PSOE munten aquest cap de setmana una convenció que abans de néixer ja és morta. La idea era provar a veure si amb una mica de focs d’artifici començaven a remuntar el vol, però tot plegat amb un fer molt antic. Massa. Fatalment. Primer per pensar que aquest tipus d’akelarres polítics generen en la ciutadania efectes positius com els d’antas (que diria ma iaia), abans del gran desengany (o d’un munt d’ells). Segon, per la vella (però que molt vella) tradició d’organitzar debats en vertical, de dalt cap avall. De la cúpula a la plebs militant i ciutadana. Rubalcaba no en sap d’altra perquè ell és molt d’antas. Però en una setmana on sabies que et publicarien unes dades del CIS (que sabies que serien nefastes) i amb un debat Catalunya-Espanya com l’actual, a quina llumenera li va passar pel cap dir que en aquesta convenció no es parlaria ni de primàries ni de la relació PSC-PSOE? A un de cognom Tiranosaurus Rex mínim. I així segueix el PSOE i sa presumpta tercera via annexa: de derrota en derrota fins la final.

Un s’equivoca una vegada i no passa res, és humà. Hi torna i sempre tindrem l’excusa que som l’únic animal aficionat a ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. A la tercera ja ens fa arrufar el nas, alguna cosa falla. I si hi persisteix, hem d’entendre que som davant d’una ensarronada. Amb el PSOE i amb el PSC ens trobem en aquest últim estadi. Drama per a ells: les enquestes apunten clar que cada cop ensarronen menys gent. Tan poca que a Espanya el PP ara puja en intenció de vot i a Catalunya el PSC podria quedar quart en la distribució d’escons. És a dir, que no cola el fet que persisteixin en l’error. Que no té sentit que facin com José Montilla dimarts al Senat, una vegada més proposant-li a Mariano Rajoy la presumpta “nova” tercera via (quan és un procedir més vell que l’anar a peu), que ell respongui (evidentment) com sempre i que llavors els socialistes es facin els ofesos però diguin que hi persistiran. Utilitat d’aquesta opció política? Per a la resta (cúpula i càrrecs de l’indret ben remunerats a part), zero. Per a Rubalcaba i Montilla? Un seguir estirant el xiclet i un seguir aferrats a la poltrona, amb el qui dia passa any empeny style, però enredant bàsicament a aquells pocs que encara ho volen perquè són ionquis d’aquest procedir. De groupies fins i tot en Josmar en deu tenir, però oi que veiem que mai no seran una majoria?

En política, quan muntes un circ i et creixen els nans has d’entendre que has d’enfilar la retirada. És fer això, marxar qui ha muntat l’invent, o tancar la paredeta en conjunt. Quan perds elecció rere elecció (alguna amb majoria absoluta del contrincant), quan ets sinònim de tap generacional i d’idees, quan la teva motxilla és tan pesada que no et deixa avançar ni a tu ni als qui tens rere teu en fila índia, has de plegar. Està passant amb el PSOE, claríssimament en fons i forma, en lideratge i en discurs, i amb el PSC, amb lideratge nou però que sona a massa antic. Aquest cap de setmana faran conferència amb l’eslògan Socialistas, ¡conectamos!. Rubalcaba amb l’electorat? Catalunya amb Espanya? El PSOE amb una nova generació? Com a molt (i sembla que amb dificultats manifestes), el PSC amb el PSOE, no? Pregunta: amb quin perfil de votant pretenen connectar? Amb quin nou discurs? Amb quin nou lideratge? Amb quina credibilitat? Si hi ha algú a la sala, si us plau, manifesti’s.




Comentaris

envia el comentari