Catalunya, a la Sibèria!

"Miren de posar en evidència via protocol allò que Catalunya és ara per ara respecte d'Espanya a nivell protocol·lari: una realitat menor"

Vaig conèixer ahir la història d'una mare nord-americana (de Virginia) que va enviar la seva filla (en principi rebel) a la Sibèria. El cas és que d'això ja en fa dos anys i la noia segueix allà, en condicions dures, ja que el pare és un quadre i ella ha de malviure (amb 17 anys que té ara la nana) en un hotel de l'indret on treballa "60 hores a la setmana". Segons allò que s'intueix de les intencions de la mare, la noia necessitava un correctiu important. Un correctiu, reitero, que fa dos anys que la té a la Sibèria. Espanya, amb Catalunya, està actuant en la línia. I esperin que de moment no ens trobem més que a la sala d'espera del nostre particular avió Virginia-Sibèria.

És esfereïdor el paternalisme suficient i displicent que polítics com Mariano Rajoy mostren davant d'allò que consideren brots de rebel·lia adolescent d'una Catalunya per a ells instal·lada a l'edat difícil dels granets de pus a la cara ad aeternum. Tradicionalment han considerat Catalunya com una menor d'edat sense dret a decidir, però en l'escalada dels últims anys no han vist en la reivindicació catalana un gest de maduresa i de fermesa, sinó desobediència, indisciplina, obstinació, sublevació i una insultant manca de docilitat que ni encaixen ni poden tolerar. D'aquí la política de càstig que apliquen i que encara aplicaran amb més intensitat en els propers temps. Esperin a quan tinguem fixades data i pregunta de la consulta.

De moment ens han anat escanyant l'economia no pagant allò que deuen, aportant els diners que ens transfereixen (a crèdit!) sempre a tocar de l'últim dia del venciment (i en alguns casos més enllà) per exemple per pagar nòmines, amb el propòsit de recordar qui mana i de qui és el sostre de la casa on hi ha la caixa forta. Ara sumen a l'escanyament fiscal el menyspreu institucional explícit i un mirar de posar en evidència via protocol allò que Catalunya és ara per ara respecte d'Espanya a nivell protocol•lari: una realitat menor. Ahir a tomb de l'acte de Foment, ara a tomb del Fòrum de la Mediterrània, demà ja se n'inventaran una altra. Pam-pam al díscol d'Artur Mas i son partit, això sí, al cul de tots els catalans i d'unes institucions que en teoria són de tots, també d'uns senyors del PP que projecten valorar-les molt poc i respectar-les força menys. Dilluns el diputat José Antonio Coto ho deia clar a la televisió, contraposant la crua realitat a la versió oficial del ministre Manuel García Margallo: "No volem que el senyor Mas parli a l'acte de Pedralbes perquè és separatista!". Ras i curt. Per rebel sense causa. Pam-pam. I la Sibèria a l'horitzó, si no ens emancipem l' abans possible d'aquesta espècie de Família Monster que ens ha tocat en gràcia.




Comentaris

envia el comentari