Duran diu DUI

"Les excuses se li van acabant, a Duran. L'esperança en l'1% defalleix. Madrid, d'esperança, no li'n dóna cap"

Tu plantes números damunt la taula i surt el ministre d'Economia i et diu que això no és científic. És a dir, que un balanç de deslleialtats que xifra en prop de 10.000 milions d'euros els incompliments del govern de l'Estat amb Catalunya és fum, al•lucinacions o directament un invent inspirat per Neró, Rasputin, Al Capone, Vlad Tepes (Drácula), Hitler, Bin Laden i uns quants dolents-dolentíssims històrics més, tots ells invocats via ouija per l'il·luminat de l'Artur Mas. Això sí que és científic. Vaja, que en segueix el mètode. Concretament el d'assaig-error, i el supera en el 99% dels casos. No falla. Això sí, ara per ara, d'entre els pocs hiperoptimistes que encara confien en el miracle (és a dir en l'1%), Josep Antoni Duran i Lleida, democristià tot ell. Però ho fa ara per ara. Demà ja veurem. Siguem científics i no descartéssim res del tot.

Dimarts, el conseller Francesc Homs, en roda de premsa posterior al Consell Executiu, va fer públic l'informe del memorial de greuges. Aquesta és la versió oficial. Aquesta és la idea que oficialment admetran des del Govern, amb el discurs oficial de marcatge al govern espanyol ben après. Però tot esmenant els agents Mulder i Scully de can Expedient X (i ara ja em sabran ben perdonar la cita vintage), els diré que la veritat és allà dins (no allà fora). Entre línies i entre les parets de can CiU. El missatge d'Homs (i per tant de Mas) anava per als apòstols (en el desert) de la tercera via, molt col•lateralment per Pere Navarro (pobre), i molt principalment per Duran, president de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que ja veuen que per la via de sempre (la tercera, la de negociar el mínim de malestar general possible de Catalunya dins Espanya) ha donat uns resultats totalment descriptibles.

I Duran va dir DUI. Va dir Declaració Unilateral d'Independència. Ahir al Congrés. En llenguatge periodístic, "no la descarta", que és l'expressió que fem servir quan un polític deixa una cosa damunt la taula amb tota la intenció però sense comprometre-s'hi oficialment. És a dir, el "tirar la pedra i amagar la mà" de tota la vida. Dir-ho i no dir-ho. Però ho ha verbalitzat. Igual com fa dues setmanes ho va fer el seu gran escuder, Josep Sánchez Llibre. Res d'improvisat, doncs.

Les excuses se li van acabant, a Duran. L'esperança en l'1% defalleix. Madrid, d'esperança, no li'n dóna cap. Ni una sola excusa. Ni un mil•límetre de porta oberta. Ni un moviment remotament intel•ligent per mirar de repartir culpes de cara al xoc, perquè Madrid no només el vol, sinó que en reclama bona part de l'autoria, amb l'esperit aquell dels hidalgos (espanyols). Volen seguir conquerint alguna cosa, mirar de guanyar alguna batalla, i bàsicament els queda això. Duran va interioritzant-ho i ho projecta via paraules que valen per a avui però sobretot per a demà. Perquè la seva posició al final només podrà ser una si no vol dilapidar en un moment clau de país la seva trajectòria sencera i la d'Unió en conjunt. Els seus companys de Convergència li ho van reiterar dimarts via Homs. I el mateix Duran hi apunta amb declaracions esmentant la DUI. Així sempre podrà recuperar-les quan justifiqui la seva aposta pel procés amb un "jo ja us ho deia, Espanya, i no ens vau deixar altra alternativa".




Comentaris

envia el comentari