Cop és poc

"Certament, el recorregut polític de Camacho s'albira limitat. No perquè ella no vulgui continuar (que sí que ho vol), sinó sobretot per com s'observa d'impracticable el seu relat polític"

Ja em sabran ben perdonar però amb el títol de l'article he volgut fer un homenatge als mítics anagrames d'en Màrius Serra. El dedico al moment Alícia de la setmana, i m'explico: cop és poc. Diuen que la presidenta del PP català ha rebut un cop de porta als morros per part dels seus caps a Madrid. Però aquesta és una descripció que trobo que fa curt amb allò que realment ha passat i que jo qualifico de desautorització en tota regla amb impossible marxa enrere.

Tu, et diguis De Cospedal o Pepet de cal Serra, no vexes un company de partit de la manera que ho va fer dilluns la secretària general del PP si no és que l'atacat et mereix un gran menyspreu o un nul respecte polític. És a dir, que no ho fas si no és que el dones per amortitzat. I amb n'Alícia ja són uns quants els companys de partit amb altes responsabilitats que donen la seva carrera per finada. Carlos Floriano ho anava comentant la setmana passada pels passadissos del Congrés.

Certament, el recorregut polític de Camacho s'albira limitat. No perquè ella no vulgui continuar (que sí que ho vol), sinó sobretot per com s'observa d'impracticable el seu relat polític. No es treu el cas Camarga i Metodo3 del damunt. I a això que políticament l'acompanyarà per sempre, s'hi suma ara l'avortament en viu i en directe que han fet els seus propis companys de partit respecte del paper que ella volia vendre de si mateixa com a pont entre el poder de Madrid i els interessos catalans (sobretot de certes elits econòmiques). Mai va acabar de quallar. I ja no ho farà.

Ahir al Parlament es va posar flamenca amb el president Mas, amb aquell to entre desafiant i irritant que la caracteritza. Però el dia abans, al Senat, estava com desconeguda. El seu posat era ben diferent, més aviat el propi d'una pobra noieta afligida. Compungida i penedida d'haver pogut fer o dir alguna cosa d'inconvenient a ulls del seu referent (Mariano Rajoy). Sobreactuava ahir? Sobreactuava dimarts? Ho feia en tots dos casos, sens dubte. Però no per un cop de porta, sinó per una estocada que ella vol creure que no és la definitiva. Per això mira de fer mèrits a Barcelona i de fer bondat a Madrid.

Però n'Alícia ha fet massa evident que a Madrid no hi ha voluntat de diàleg, sinó d'imposició. Que o creus o t'estomaquen, sempre, siguis qui siguis, especialment si vens de Catalunya. I això amb Mas i el procés pel dret a decidir ho podien anar mirant de vendre com una responsabilitat compartida per enrocament d'ambdues parts. Però la seva delegada al Principat els ho ha esberlat. Ella també abduïda, posseïda i estocolmitzada per una societat malalta que té segrestada la ment dels seus ciutadans? Massa grotesc. Zero creïble. I això, Alícia, no t'ho perdonaran mai.




Comentaris

envia el comentari