Catalunya existeix quan interessa

"La caiguda de la inversió de l'Estat a Catalunya estava cantada"

Jo encara no entenc com és que hi ha elits que no han captat el perjudici persistent que l'Estat espanyol aplica als interessos dels catalans, als seus individus i també a les seves empreses. És surrealista però passa. Afortunadament cada cop menys, però encara hi ha mohicans (algú en dirà dinosaures) que entre el nostre empresariat persisteixen en l'error de fer com que no veuen que el procedir tradicional de l'Estat vers Catalunya és lesiu per als interessos i les opcions de futur dels qui hi viuen. Un nou botó de mostra?: El projecte de Pressupostos de Montoro.

La caiguda de la inversió de l'Estat a Catalunya estava cantada. Conjunturalment perquè això havia de passar a totes les comunitats autònomes. Històricament perquè sempre ha estat així quan ha calgut i s'ha hagut de triar. En aquestes cruïlles Catalunya mai ha estat prioritat. Això sí, en l'aportació que fa Catalunya al conjunt de l'Estat (per allò de la solidaritat ad aeternum) sempre ha estat la capdavantera. Els ciutadans de Catalunya (i amb ells les empreses) sempre aportem més del que rebem, passi el que passi i ja a uns nivells de càrrega insostenibles.

I fixin-se que ara els parlava dels "ciutadans de Catalunya". Amb intenció. Primer perquè quan parlem de persones ho podem veure tot més clar, per exemple via una xifra: 207 euros de mitjana d'inversió de l'Estat per ciutadà a Espanya enfront de 125 per ciutadà a Catalunya. El greuge canta, oi? Els parlava de persones per això i molt especialment pel recurs de la solidaritat, del qual s'omplen la boca els unionistes, també des del Principat.

Els mateixos que critiquen expressions com "Catalunya s'ha plantat", "Catalunya diu prou" o "Catalunya vol decidir" i et diuen que "no es pot parlar de Catalunya en general i apropiar-te així del concepte" són els mateixos que cada cop que els números demostren el maltractament econòmic dels catalans parlen de "comunitats riques i pobres". "Catalunya és rica i ha de ser solidària amb les comunitats pobres!", s'exclamen. Sí? Segur? Han fet un vol pels carrers de Catalunya i n'han vist els comerços? Han parlat amb els nostres funcionaris (no amb els d'altres comunitats on no els congelen o resten pagues)? Han mirat el nombre d'ordinadors per nen a escola, aquí i en alguna "comunitat pobra"? Sí? Segur? O és que només interessa parlar de Catalunya (en genèric, no de ciutadans) quan es tracta de distribució dels recursos (siguin pocs o molts)? Doncs sí, diguem-ho clar: Catalunya per a ells només existeix quan els interessa, que és a l'hora de pagar.




Comentaris

envia el comentari