La martingala de la tercera via

"Catalunya ha de fer la seva, ha de fer via. I de manera pragmàtica, no somniant ni projectant desitjos irreals"

Assumim que l’anomenada ‘tercera via’ no interessa a quasi ningú. Però els pocs que hi aposten, molt legítimament, haurien de quedar dissuadits després de clatellades com la que abans d’ahir va donar el Govern espanyol a Catalunya, amb uns pressupostos que poden com si fos un bonsai el 25,5% en infraestructures, i que tampoc contemplen el pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que ja porta anys pendent. Som el país de les qüestions pendents, sembla.

Des del ja mític “Apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña” de l’expresident espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, en la campanya electoral del 2003, passant pel ‘no’ al pacte fiscal, l’aprovació de la ‘Llei Wert’, el dèficit fiscal que pateix Catalunya i tants d’altres agravis i maltractaments; ara arriba un nou cop als catalans, a les seves butxaques i a la seva dignitat. I una de les moltes preguntes que sorgeixen en aquest context és: quina estratègia està seguint el Govern de Rajoy? Mà dura? Mà tova? Llop vestit de xai? Xai desorientat vestit de semi-llop?

El propi ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va reconèixer ahir que la Moncloa està preocupada pel creixement de l’independentisme i que hi ha diferents sensibilitats sobre com actuar. Entre els partidaris de la mà dura no sorprèn trobar a Soraya Sáenz de Santamaria, Cristobal Montoro i José Ignacio Wert. La polèmica està, inevitablement, servida. Ara però, i amb aquest nou cop a Catalunya, cal començar a abandonar terceres vies utòpiques i avançar cap a escenaris possibles, tot i que complicats.

Catalunya ha de fer la seva, ha de fer via. I de manera pragmàtica, no somniant ni projectant desitjos irreals. La força de voluntat ha de venir acompanyada de passos realistes i arriscats. El ‘no’ del Govern espanyol ja fa temps que hi és, i res en sortirà del “diàleg sense data de caducitat” pel qual advocava Rajoy en una carta absolutament insuficient per les necessitats de Catalunya. De fet, és bastant plausible pensar que tota contraproposta de Mariano Rajoy serà insuficient per a les nostres necessitats.

L’objectiu està fixat: consulta al 2014. Cal treballar en aquesta direcció i posar en evidència la por a les urnes de l’Estat espanyol, fruit no només d’ una gran manca de cultura democràtica sinó d’un mode d’entendre Espanya que ja no s’aguanta.

Qualsevol tipus de tercera via pot ser una martingala per desviar el tema. D’això sí, senyors, que en saben un niu. D’entomar el toro per les banyes no, però són els reis en sortir de tema i pretendre que ens allunyem de l’objectiu. Doncs és moment que Catalunya doni la volta a la truita i canviï de verb per aprendre a conjugar-ne uns de nous: focalitzar-se, centrar-se i encertar-la.




Comentaris

envia el comentari