L'Estat manicomial

"Ho diré una vegada més, i tant com calgui mentre aquesta gentola i la seva mediocritat ens acompanyin: Espanya no paga les factures a Catalunya"

Hi ha una manera decent de fer política. Tradicionalment, respecte de Catalunya, els successius governs de l'Estat no l'han practicat en absolut. A l'actual govern d'Espanya directament no la coneixen. No només pel que fa a Catalunya, tot sigui dit de passada. De fet, Mariano Rajoy ens ho recordava ahir, una vegada més, amb el seu vergonyant silenci davant de fets de l'actualitat que l'interpel•len directament. Ara és a tomb del cas Bárcenas (cada cop més, el cas PP). Però demà l'excusa serà qualsevol altra. Tant se val. El cinisme amb què despatxa els seus silencis, així com l'estratosfèrica mediocritat amb què exerceix el seu antilideratge polític i social, ens asseguren la seva persistència en aquesta manera de fer. No és una opció. És com és. Són com són.

Igual com el ministre Cristóbal Montoro, un individu que en un país desenvolupat a l'ús no aspiraria més que a animador d'espectacles de creuer en el paper de pallasso antipàtic. I des d'aquí tots els meus respectes als del ram. Amb el seu estil tavernari, sempre energumen, sempre amb to de fanàtic i amb mostres sobrades d'una intransigència que fa caure d'esquena, ara xiscla al Senat (una altra broma de mal gust, a l'estil del senyor ministre) que Catalunya li ha de donar gràcies al govern de l'Estat perquè ens paga les factures. Amb aquella alegria. Amb aquella poca vergonya. Amb aquella mediocritat i aquella farsa que els caracteritza.

Ho diré una vegada més, i tant com calgui mentre aquesta gentola i la seva mediocritat ens acompanyin: Espanya no paga les factures a Catalunya. La vexa econòmicament. No paga allò que li deu. No retorna allò que li pertoca. I això acumula tant com 16.000 milions d'euros l'any. I això entre d'altres coses perquè no es compensa de cap manera, per exemple, allò que dades del mateix Ministeri d'Hisenda de 2013 diuen: que a l'hora de pagar impostos Catalunya se situa 19 punts per sobre de la mitjana de comunitats autònomes de règim comú. I el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) no ens regala ni un cèntim d'euro. Malgrat la bancarrota a què ens sotmet el govern de l'Estat, quan aquí generem recursos suficients que ens permetrien passar (i en bones condicions) el greu moment actual, ens saquegen per després deixar-nos calers (nostres) amb interessos. Burla sobre burla. Manicomial. Espanya. Però tranquils, ja ens en queda menys.




Comentaris

envia el comentari