L'excusa de Pedro Guerra

"El que passa, en el fons, és que a Pedro Guerra, per molt d'esquerres que sigui, li importa un rave ser d'un país que està disposat a obligar a un altre a quedar-se"

Quedi dit per endavant que Pedro Guerra pot anar o deixar d'anar allà on li doni la gana i pels motius que li doni la gana. Per la mateixa regla, jo puc pensar i dir que les explicacions que va donar per justificar el seu canvi de parer d'última hora i no participar en el concert, fan figa. El seus twitts: "Dije sí a un Homenaje a Lluís Llach y a la libertad del pueblo catalán a decidir su futuro. La deriva hacia reinvindicaciones puramente independentistas hace que esta ya no sea mi lucha". Això és com dir que estàs a favor dels drets dels gais i alhora negar-te a participar en un acte reivindicatiu muntat pels gais perquè tu no ets gai. O sigui, Pedro Guerra, puja al meu dit i balla. No cal ser una cosa concreta per defensar el dret dels altres a poder ser-la. Ell, que és tan d'esquerres i segur que va pel llocs fent discursos pro-palestins, ho hauria de saber.

No entenc, a més, en quin moment Pedro Guerra va passar d'entendre el concert com un clam pel dret a decidir a entendre'l com un acte independentista. Suposo que algú el deuria advertir que, com que en realitat tots els qui estem a favor del dret a decidir som independentistes, el concert seria unànimement estelat. I llavors deuria pensar, "ui, jo passo". És clar que ell, que és tan d'esquerres, hagués hagut de pensar que els qui volen votar per poder quedar-se a Espanya també hi estaven convidats, i que el fet que d'aquests n'hi hagi tan pocs no és culpa dels altres! El missatge que ha enviat Pedro Guerra fent-se enrere amb l'argument que ha donat, és: dono suport al dret a decidir dels catalans, però si resulta que aquest dret només el defensen els qui volen decidir que "sí", doncs amb mi que no hi comptin, que s'ho facin ells.

El que passa, en el fons, és que a Pedro Guerra, per molt d'esquerres que sigui, li importa un rave ser d'un país que està disposat a obligar a un altre a quedar-se. El que passa és que a Espanya no hi ha ni el més mínim indici d'indignació pel fet que l'estat vulgui prohibir un referèndum a Catalunya, el que passa és que -Ramoncín a banda- no hi ha quinta columna, que fins i tot els artistes i els progres que s'indignen en massa contra tots els polítics i fan discursos emotius a favor dels treballadors, dels palestins i dels iraquís, no obren la boca per rebutjar el que els seus governants i la seva Constitució estan fent al poble català. Aquesta no és "su lucha". I tan amples. Ja ho sabem, Pedro Guerra, que per vosaltres som l'últim cagalló de la tira, i per això volem marxar.




Comentaris

envia el comentari