Els llits separats de CDC i UDC

“Ara per a ara ni convergència, ni massa unió, a can CiU”

És el tema de les darreres setmanes: la crisi entre CDC i UDC, un matrimoni condemnat al fracàs. Com les parelles que duen anys i panys junts però que dormen en llits separats i continuen junts per aquella mandra que fa canviar tot l’ordre establert i la logística de l’anar fent. Tots en coneixem d’aquestes parelles, i moltes. Ho encarnen molt bé avui Convergència i Unió on ara per ara ni convergència, ni massa unió.

Un partit, CDC, que lluita pel dret a decidir i la independència de Catalunya, emparellat amb una altra formació política, UDC, que defensa a contracor el dret a decidir per no trencar el matrimoni i acabar malament però que alhora advoca per un Estat federal, i per l’impossible encaix de Catalunya a Espanya. És obvi que a UDC hi ha gent que pensa diferent, com també hi són a CDC, però aquesta és la línia que marca el líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, que molt clar es va mostrar en una reunió amb 200 membres d’Unió a Girona el divendres.

En resum, un matrimoni d’aquells que podríem anomenar ‘d’anar tirant’. Una llàstima perquè ja són molts anys, malgrat que aquest no hauria de ser el motiu principal per evitar el divorci, com sembla estar passant. De fet, ja ho va dir la setmana passada l’alcalde de Girona, el convergent Carles Puigdemont, que "CiU és un matrimoni que fa molts anys que dura", com si aquesta fos la única raó d’existir actual de la federació.

També podem agafar les declaracions del portaveu de la Generalitat i conseller de la presidència, Francesc Homs, qui va assegurar que “de crisis entre CDC i UDC n’he viscut moltes, però totes s’han resolt”. Imagino que el fet que afirmi que s’han resolt equival a que no s’ha arribat a trencar la relació, però que de fissures en queden. És evident. De fet, tot indica el que dèiem, que aquest matrimoni és més per conveniència que per amor. “On regna l’amor, sobren les lleis”, pensava el gran Plató. On ja no queda amor, però, les lleis solen servir per solventar moltes coses. La realitat s’imposa, i algú haurà de mediar o decidir com es resol aquest litigi. Massa interessos en comú i poc amor i valentia.

Ara només cal esperar per veure si el fracàs es concretarà en forma de ruptura, d’infidelitat o d’infelicitat.




Comentaris

envia el comentari