L'Estat de tirar pel dret

"I així serà com un president de la Generalitat que ni tan sols no ha estat citat com a testimoni pel jutge instructor del cas haurà de desfilar davant ses senyories erigides en jutges bis"

N'Oriol Junqueras té bones frases d'impacte, moltes d'elles ben enginyoses. Però no és l'únic que al Parlament en sap, d'aquest gènere. Igual com Josep Lluís Carod-Rovira no l'era quan gaudia d'un estat de gràcia molt similar al de l'actual president d'Esquerra. I així és com ahir, tot seguint la sessió de control al Govern, vaig quedar-me amb dues frases interessants, una d'en Junqueras i una altra del portaveu de CiU a la cambra, Jordi Turull. Per cert, sí, m'empasso aquestes sessions de principi a fi, sempre que puc en directe i si no les recupero via online. De les que es fan al Ple i de tantes com pugui d’aquelles que es fan en comissió. Estic fatal? Efectivament. O diguin-li deformació professional d'un que d'aquestes ja en feia fa un parell de dècades, molt abans de saber que es voldria dedicar a això del periodisme. Tot va sumant, suposo. Background, dirien els anglesos que aporta.

Junqueras, ahir, va rememorar una mítica frase d'Alfonso Guerra (sense esmentar-lo, però per allò del background -nivell usuari- ja els ho faig jo per ell). El líder republicà es referia a aquella frase de l'encara diputat socialista que deia "Montesquieu ha mort!". Es referia, el llavors totpoderós vicepresident del govern espanyol a una separació de poders que entre el Judicial i l'Executiu a Espanya no es donava. I se'n vantava, el molt cínic. Doncs bé, ahir Junqueras va posar damunt la taula aquella frase per recordar que la Fiscalia té fil directe amb el govern espanyol. I ho venia a lligar a les acusacions del fiscal contra Convergència a tomb del cas Palau.

El curiós del cas és que Junqueras, tirant de la gran fórmula que li permet anar ascendint a les enquestes sense desgast pel seu acord d'estabilitat amb CiU, va advertir d'aquest fet alhora que venia a demanar públicament (com abans hauria fet en privat) que el president Artur Mas comparegués al Parlament per donar explicacions sobre aquestes acusacions del mateix fiscal sobre qui ell sembla projectar certes incògnites a propòsit de la seva independència i voluntat política. Interessant. Algú en diria cínic, però en això Guerra va posar el llistó massa alt com per anivellar-s'hi. Jo de moment em limitaré a dir que Junqueras hauria de patentar aquesta fórmula de suport-però-no al Govern. Pinta immillorable, per a ell, és clar.

I junt amb la frase Junqueras, una de Turull a tomb del mateix afer. Va dir el portaveu convergent que al Parlament n'hi ha que en comptes de mirar de treballar l'Estat de dret volen imposar "l'Estat de tirar pel dret". Boníssima imatge. Les ganes de clavar queixalada quan l'oposició ensuma sang són irrefrenables de punta a punta de l'arc parlamentari. I així serà com un president de la Generalitat que ni tan sols no ha estat citat com a testimoni pel jutge instructor del cas haurà de desfilar davant ses senyories erigides en jutges bis, que no preguntaran res més d'allò que ja han preguntat fins ara i que els ha estat respost pel propi president en seu parlamentària. Això sí, els quedaran uns mítings genials. I el linxament serà d'aquells que els partidaris de l'antipolítica celebren aplaudint dempeus. I al final la cosa es tancarà amb unes conclusions que, pinta, CiU i ERC pactaran. I tot plegat haurà servit per a què? Que ens ho responguin ses senyories. Les enginyoses i les altres.




Comentaris

envia el comentari