El peatge de Martorell

"Qui ha pagat el peatge en aquest cas ha estat tota CiU i el mateix Govern i fins i tot el conjunt de la cosa política"

Va ser piulada del periodista Maiol Roger. Ho vaig llegir ahir al Twitter: "Gordó paga el peatge de Martorell". Agut com tot ell, aquest entranyable company de la canallesca. Però fa curt. Perquè qui ha pagat el peatge en aquest cas ha estat tota CiU i el mateix Govern i fins i tot, vés que els dic, el conjunt de la cosa política.

Perquè d'un director general de Serveis Penitenciaris que va dimitir fa tres mesos dels seus càrrecs al partit pel cas dels espies de Método3 només es podia esperar que fes allò que ahir va dir que finalment volia evitar amb la seva renúncia al càrrec institucional: interferir en la tasca del Govern i en el normal desenvolupament de la direcció general que ell liderava.

Si no, diguin-me on s'és vist que algú quedi esquitxat per un cas com el de les escoltes il•legals de Método3 i dimiteixi d'un càrrec de partit però no del seu càrrec a govern. Això ja patinava. Fa tres mesos. Això ja era un gratuït llençar llenya al foc que tota oposició ja fa cremar de normal i sense necessitat de regals com aquest. I això també era un seguir desgastant una CiU ja tocada per la sospita de la corrupció, pel cas de les ITV i altres. I això també era seguir desgastant la imatge d'una classe política concebuda com a casta grollera i aprofitada per part d'una ciutadania molt farta de tot en general i dels seus representants en particular.

Aquests són els veritables peatges que s'han hagut de pagar per no reaccionar a temps. Per no fer-ho... una vegada més. Per no entendre res o fer com si fos així. Per no haver assumit un mínim i purificador mea culpa, per no haver pres la iniciativa en un front que no depèn de ningú altre que dels superiors jeràrquics de l'esquitxat, que podien i haurien d'haver actuat abans i millor. Per no captar que la política va tan sobrada de casos d'aquest estil com exasperantment mancada de reflexos i de credibilitat. I això passa factura. Això es paga. És peatge. No és gratis.

"No vull pagar!", devia dir algú a Palau o a Còrsega. No ho volia fer en solitari. Passa sempre igual i ben bé arreu de l'arc parlamentari: "Per què jo? Per què els meus? Que llepin els altres! Ningú no em reconeixerà el gest. Ans al contrari, se'm llençaran al coll al minut u". I així anem. I així van. "No vull pagar!". I s'acaba fent, amb multa afegida.




Comentaris

envia el comentari