La carta als Reis de Duran

"Duran i Lleida ni vol dir perquè no és independentista ni vol explicar res sobre la seva alternativa"

L'última carta setmanal que Duran i Lleida ha publicat al seu blog és entendridorament lamentable. Amb un to proper, xicletós i infantil, Duran mira de convèncer molt amablement Rajoy que s'ho repensi i tingui en compte els reclams econòmics i culturals dels catalans. Francament, em sembla insultant. Em sembla insultant que després de 40 anys intentant encaixar a Espanya, que després d'un Estatut doblement retallat, que després d'un pacte fiscal bandejat en una reunió d'una hora i que després d'una llei d'Educació que pretén acabar amb el català, Duran i Lleida recorri al col·leguisme pedagògic per mirar de solucionar l'atàvica hostilitat espanyola. Però de què va? Em pregunto, sincerament, quin deu ser el seu raonament. Com que el peix el cove no va servir perquè ens donessin gaire i com que l'amenaça independentista ha fet que ja no vulguin donar-nos res, anem a veure si guanyem el pols amb unes quantes bones paraules. Qui sap, potser si ho demanem si us plau... "M’agradaria, Presidente Rajoy, que pensessis molt en el que t’he dit. Parla amb gent de Catalunya, Escolta’ls.", diu cap al final de la seva carta. Només un ingenu o un cínic podria fer això.

Fa molt de temps que dic que Duran i Lleida hauria d'explicar quin és el seu projecte confederalista, que l'hauria d'explicar amb pèls i senyals, dir com ha de ser i quin és el camí a seguir. Naturalment no ho ha fet mai, ni de gairell, no pot explicar el full de ruta de la seva proposta senzillament perquè la seva proposta no és viable. Tampoc ha estat mai capaç d'explicar per què no és independentista. "Jo no sóc independentista, però entenc que molta gent de bona voluntat arribi a aquesta conclusió. És que no pareu de donar-los arguments!", diu a la seva carta. Si resulta que comparteix els arguments dels independentistes, però que ell no ho és i que no vol explicar per què, només podem pensar una de dues coses: o que està dominat per un fort sentiment de pertinença a Espanya i li fa vergonya dir-ho, o que a nivell personal i professional no li interessa que Catalunya sigui independent i li fa vergonya dir-ho.

En resum, Duran i Lleida, ni vol dir perquè no és independentista ni vol explicar res sobre la seva alternativa. La seva estratègia es limita a escriure cartes als Reis d'Orient perquè ens portin coses. Hauria de saber, però, que els catalans ja ens hem fet grans i hem descobert que els Reis ni existeixen ni existiran mai.




Comentaris

envia el comentari