El moment idoni

"La constant por a què dirà Europa, a què passarà si marxem d’aquest país que ens maltracta sistemàticament, hauria de estar molt més mitigada"

Fa uns dies a Madrid em van preguntar la meva nacionalitat. Sense pensar qui ni on m’ho preguntaven, vaig respondre ràpidament: “Catalana”. Es tractava d’una simple estadística per saber d’on era la gent que entrava a visitar un museu i, alhora, saber en quin idioma volien l’audioguia. Quan me la van donar, en castellà, vaig demanar instintivament: “I en català no hi és?” La resposta: “Encara no, només tenim castellà i llengües estrangeres. Però tot arribarà”. (Todo se andará, per ser exactes). Vaja, quina sorpresa que a Madrid ho tinguin tan clar com jo!

La sensació però va ser molt diferent quan vaig passar per davant del Tribunal Constitucional, a qui seria millor anomenar directament Tritural Constitucional. Davant d’aquell edifici ovalat vaig veure clarament que no, que l’entesa amb Espanya serà impossible i que cal afanyar-se (#tenimpressa, diu el hashtag de Twitter). Quin millor moment que aquest, quan l’Estat espanyol s’està posant en evidència amb les continues comparacions entre catalans independentistes i nazis, quan el TC tomba tot allò que tingui flaire català, quan el CNI i la policia espanyola volen expulsar de l’Estat Ziani per mostrar-se favorable al procés sobiranista? Però quantes coses més calen per acabar de convèncer a catalans i europeus?

La constant por a què dirà Europa, a què passarà si marxem d’aquest país que ens maltracta sistemàticament, hauria de estar molt més mitigada. Una Europa veritable democràtica no pot voler de cap manera que tot un poble estigui sotmès a un altre simplement per evitar-se complicacions. Les possibles, i comprensibles, reticències actuals d’Europa a la independència de Catalunya començaran a diluir-se quan els catalans votem democràticament i Europa vegi, per contra, l’actitud tan poc democràtica que pren Espanya.

El moment és idoni. Deia l’escriptor Albert Camus, a qui cal llegir i rellegir en clau actual i no només perquè és el seu centenari, que “la vida és la suma de les nostres decisions”. Doncs això, fem sumes. Que els altres ja s’entestaran sempre a restar.




Comentaris

envia el comentari