Amb l'USB al clatell

"Alguns membres del PP de Catalunya ronden pels platós i només de quedar-se sense el material de l'argumentari volen matar la discussió mirant d'atacar els periodistes dient-los que defensen posicions polítiques"

Està passant, està tenint conseqüències, i alerta a les que poden venir en un futur no gaire llunyà. Perquè el populisme es pot carregar el nostre sistema parlamentari, com està dona t-se a Itàlia. Però, qui alimenta el populisme? Des d'on? amb quines actituds? Pensem-hi una mica. Jo crec que, sobretot, una tipologia de polítics que ha decidit que prendre el pèl és més o menys gratis, i s'hi abona. Però, sobretot, s'equivoca. No és només cosa del PP, tot i que n'està esdevenint icona. I els passarà factura. Perquè cal.

Perquè viuen de proferir en públic, amb total desimboltura i en alguns casos amb plena fatxenderia, consignes i titulars que els han escrit en els argumentaris de partit a primera hora del dia. I així t'esputen a la cara allò que els han dit que toca, encara que allò no vingui a tomb o que no respongui cap pregunta de les que li ha fet per exemple un periodista o un polític de l'oposició. I n'hi ha que estan explotant. I esperin.

Fa uns dies va ser Ariadna Oltra a Els Matins de TV3. No va callar. Era el dia després de la interlocutòria del TSJC que deixava damunt la taula que a petició d'un sol nen tota la classe havia de passar-se del català a l'espanyol. I Alícia Sánchez-Camacho, que duia el missatge del dia après com és costum en ella, li va dir que allò no era cert. A la repregunta, va acusar la presentadora i la tele pública de tenir un discurs predeterminat. Ella no, per descomptat! I els va venir a identificar amb els postulats del pèrfid nacionalisme català, en poques paraules. Però Oltra no va callar i li va dir que allò li semblava una sortida de to totalment fora de lloc. Moment d'escalfor puntual de Camacho? No. Us dies després, entrevistada per Vicent Sanchis al seu programa del Canal Català, Al Cap del Dia, el va torturar amb el mateix sistema. I va venir-li a dir, en directe, que ell semblava un polític de l'oposició, no un periodista. No cal que els digui que en Sanchis tampoc no va callar, oi? Però la píndola de Camacho estava llençada. Com la de molts dels seus companys de partit a Catalunya que ronden pels platós i que només de quedar-se sense el material de l'argumentari volen matar la discussió mirant d'atacar per exemple els periodistes dient-los que defensen posicions polítiques. Això està passant. Amb honorabilíssimes excepcions com la d'Alberto Fernández Díaz, que és exemple d'educació i de raonament de les seves posicions, discutibles com les de tothom sempre que es faci amb la seva honestedat, sense projectar la sensació que tens davant teu una persona a qui han endollat un usb al clatell amb missatges a projectar i prou. Perquè això farta i subleva. I fabrica antipolítica.

Ahir Xosé Manuel Beiras va fotre un cop de puny a l'escó del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Ahir, també, el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, va haver de recórrer a un conat de striptease per fer escoltar Mariano Rajoy la veu dels desnonats. Beiras va demanar "decència" a un Feijóo que estava atacant per no contestar allò que li havien preguntat. Baldoví sabia que la majoria absolutíssima del PP el silenciaria sense més (sense explicacions mateix) al Congrés i va decidir mirar d'existir com a mínim als mitjans. No comparteixo que s'hagi de recórrer a aquestes tàctiques per fer escoltar arguments. Però entenc que alguns es vegin obligats i empesos a recórrer-hi. Malauradament. Perquè encara comparteixo menys aquells que han fet de l'exercici de la política una paret on pensen que tot rebotarà i rebotarà i rebotarà sense mai acabar d'explotar. Però això passarà. Està passant. Explotarà i gran part de la culpa l'hauran tingut els de l'usb al clatell.




Comentaris

envia el comentari