Tot és massa confús

"Senyors del Govern: no donin més excuses que no els calen, als uns i als altres"

L’any 2009, amb el tripartit de Montilla en fase crepuscular, naixia a Catalunya Ràdio un programa de nom “Tot és molt confús”. Pere Mas n’era el seu presentador i el cas és que l’espai era molt divertit i el títol molt escaient al moment polític. Però aquesta temporada, la 2012-2013, va saltar de la graella. Sembla que ja no estem per a festes i que el nom del programa faria curt per al tauler polític i social que vivim. Ara, més que molt, tot és massa-massa confús. Cal?

El president Mas va dir fa poques setmanes “no passaré a la història com un traïdor”. Ho va dir en reunió amb els seus consellers i a propòsit del fet que no renunciarà a l’objectiu de fer la consulta durant aquesta legislatura, prioritàriament l’any 2014. I ens el creiem. Jo com a mínim. Crec que Esquerra també. I una part molt important dels qui van votar sobiranista en les últimes eleccions fan igual. Ara! Que les paraules dels seus no el facin traïdor, a ell. I que les obvietats no ens facin traïdors, a tots plegats.

Jordi Carbonell, històric d’ERC, va pronunciar per primera vegada L’Onze de Setembre del 1976 una frase que esdevindria emblemàtica i que jo acabo de tunejar: “Que la prudència no ens faci traïdors”. Anys després, matisava: “La prudència és fonamental en la nostra política i ho és en un país que ha de saber mantenir-se. Ara bé, un país prudent no vol pas dir un país que capitula contínuament, que s'ajup constantment”. Apliquem-ho al que està passant. Les paraules, les declaracions dels polítics, són necessàries. Hom diria potser que inevitables. Però hi han de ser, per descomptat. I allò que és obvi també ha d’existir, per manifest. Ara, potser que deixéssim de recrear-nos-hi. Potser que deixéssim de confondre (tant) el personal.

Dimarts escoltava el conseller i portaveu Homs tractant d’explicar que la part contractant de la tercera part diu que la part contractant de la segona part ha volgut dir ix tot i que se n’ha entès zeta. Malament. En això no ens hauríem de perdre. De fet, no ens hauríem de perdre en general, si el president i el seu govern aspiren a no projectar la imatge de traïció a una part importantíssima de la societat que van ajudar a engrescar (i molt) fa escassament mig any.

El president Mas, Germà Gordó i qui sigui que estigui implicat al màxim nivell en el procés sobiranista hauria d’evitar reiterar constantment obvietats que, per innecessàries, acaben confonent. Perquè hi ha moltes ganes de confondre, sobiranisme enllà, igual com hi ha una tendència natural massa enquistada en l’independentisme, que consisteix en dur-se les mans al cap i dramatitzar a la mínima. Senyors del Govern: no donin més excuses que no els calen, als uns i als altres.

Seria recomanable, doncs, que des del camp d’aquells que estan pel procés no hi sumessin, de confusió. I està passant. Massa. Però són a temps de fer saltar aquest concepte de la graella. A diferència del que passava amb aquell mític ràdio-xou de Catalunya Ràdio, l’espectacle que estem vivint ara mateix en la política catalana ja no fa gens de gràcia. Ens el petem ja, si us plau? Però tots, eh? I anem per feina.




Comentaris

envia el comentari