Encara pot haver-hi desbandada

"La consulta o les eleccions plebiscitàries s'han de celebrar abans que la revisió constitucional ocupi el centre del debat"

Això que hi ha a Espanya sí que és una senyora crisi i la resta són mandangues. Hi ha crisi de tot. Crisi econòmica, crisi financera, crisi política, crisi social, crisi institucional, crisi monàrquica, crisi territorial... Tot sembla indicar que això fotrà un pet com un aglà, que la Constitució actual té els dies comptats i que en un futur proper per fi es reformarà l'apanyu que es va fer quan el país encara feia tuf de por i de pólvora. Ho han allargat massa, Espanya fa molts anys que sembla una àvia d'aquelles que segueixen utilitzant els draps de cuina fins que es desintegren perquè van passar una guerra i van criar set fills. De moment els socialistes són els únics que proposen amb afany que s'obri el meló constitucional, però al final el PP s'hi haurà d'acabar apuntant per força.

Naturalment la reforma de la Constitució no canviaria res per a nosaltres els catalans. Rubalcaba, referint-se a l'entrevista que va tenir l'altre dia amb Navarro i Mas, ha dit que "la discussió del dret a decidir no porta enlloc", que és "impossible arribar a un acord en aquest tema" i que per tant el que cal fer és veure com es "resol el fons de la qüestió, és a dir com es millora la convivència entre Catalunya i la resta d'Espanya". Com si el fons de la qüestió, allò que realment cal resoldre, no fos precisament que Catalunya deixi de ser propietat d'Espanya i passi a ser propietat dels catalans. Una nova Constitució que canviï aspectes del model territorial però que segueixi prohibint el lliure dret a decidir, seria una estafa. El problema és que l'aparent canvi tornaria a donar ales a la utopia federalista, que donaria marge a CiU per a la desbandada i que els catalans espantats segurament es deixarien enganyar.

Amb tot, no és qüestió del "què" -la Constitució s'acabarà canviant-, ni del "com" -la Constitució continuarà blindant a la força la unitat d'Espanya- , sinó que és qüestió del "quan". Hem de ser més ràpids que ells. La consulta o les eleccions plebiscitàries s'han de celebrar abans que la revisió constitucional ocupi el centre del debat. De moment portem avantatge, el nostre procés particular s'ha accelerat en l'últim any i el PP, que encara no contempla tocar la Constitució, està al govern central. Jo sóc de les que creu que la consulta és inevitable, que no hi ha marxa enrere, però els qui lideren el procés poden anar a perdre-la o poden anar a guanyar-la, i si deixem que Espanya obri l'escletxa del canvi abans que se celebri, jo aposto que donaran peixet al federalisme i que no posaran tota la carn a la graella per anar a guanyar-la. Llavors hauran contribuït a fer que tot segueixi igual sense que puguem acusar-los d'haver-se arronsat. La culpa serà del país, que no ha volgut.




Comentaris

envia el comentari