Diàleg? És una broma?

"No, senyor Rajoy, no és com som els catalans. Ni tan sols com sou els espanyols. És com han estat históricament -i encara són- les nostres relacions"

La primavera la sang política altera. Aquests darrers dies ens hem fet un fart de llegir als diaris que s’ha encetat la via del diàleg entre el govern espanyol i el català, amb Mas i Rajoy al capdavant. Una mica sobrevalorat el terme “diàleg”, si per aquest entenem que Rajoy ha ofert a Mas un nou model de finançament, amb la intenció de frenar el procés independentista.

Una bona jugada -per fi!- la del president espanyol. La primera estratègia sembla que no acaba de funcionar. Sí, ja saben, aquella de la negativa constant i rotunda a qualsevol petició catalana, la de l’asfíxia econòmica desmesurada i irracional i la de la por, a sortir de la Unió Europea, a no cobrar les pensions, i un llarg etcètera que estem cansats de sentir dia sí dia també.

Ara sembla però que el govern espanyol ha decidit iniciar una segona etapa estratègica. La del “va, dialoguem una miqueta, sí”, “Ep, que us podem oferim un nou model de finançament” i també allò de “Ah! I la flexibilització del dèficit!” Una reducció de les demandes catalans tant exagerada que fa riure. I això és voluntat de diàleg? O és una broma de mal gust? Tot plegat s’assembla més a una tàctica per d’aquí un temps poder dir allò de: “Jo ho vaig intentar, però no van voler. Ja sabeu com són els catalans”.

Doncs no, senyor Rajoy, no és com som els catalans. Ni tan sols com sou els espanyols. És com han estat históricament -i encara són- les nostres relacions. Segurament, i com en tota parella, la culpa no és en exclusiva d’una de les parts, sinó que totes dues han aportat el seu granet de sorra perquè les coses no vagin bé. És doncs, senzillament, que no podem estar junts. I el més madur és acceptar-ho, i mirar de fer les coses bé. Però clar, potser això de la maduresa seria demanar massa.

Així, només ens queda desitjar una actitud madura per part del president Mas, que no es faci enrere, i que es mantingui ferm, com ferm es manté, malgrat totes les dificultats, el poble català. Però també que no caigui en paranys ni manipulacions. La via del diàleg pot ser una trampa perillosa si no és autèntica.




Comentaris

envia el comentari