Entre l'espasa i en Rajoy

"ERC ha de ser coherent, assumir riscos reals, de pes, fer-se càrrec de la duresa del moment, respondre amb seriositat als seus compromisos"

Jo no és per destorbar però voldria apuntar a CiU i Esquerra que el temps va corrent. Passen els dies, els mesos i les setmanes, però la gran expectativa generada per la immensa manifestació de L'Onze i la majoria esclatant de les forces sobiranistes en les eleccions del 25N no sembla donar resultats. I el compromís hi és i pesa com una espasa de Dàmocles damunt els caps dels d'Artur Mas i Oriol Junqueras.

Transmeten un moment vital i polític massa a la defensiva. Esquerra perquè hauria vist uns números del pressupost a aprovar que fan feredat, i CiU perquè la gestió de la misèria se'ls està fent molt llarga. Massa. I en solitari. Però em sap molt greu perquè el cas és que han estat triats a les urnes per fer política, no politiqueria d'aquella a què Espanya ens empeny.

Esquerra ha de ser coherent, ha de demostrar que la gent que va confiar en Junqueras no pot rebre el retorn dels qui van fer confiança en el seu dia en Carod-Rovira. Ha d'assumir riscos reals, de pes, fer-se càrrec de la duresa del moment, respondre amb seriositat als seus compromisos i demostrar que mereix esdevenir l'alternativa a CiU com l'esquerra nacional que el país reclama, i així, algun dia, aspirar a ser la primera força al capdavant del Govern.

CiU, per la seva banda, ha de deixar d'improvisar. Ha de superar la depressió del seu particular daltabaix electoral de fa mig any, i ha de decidir-se a liderar un procés en positiu. A l'ofensiva. Explicant no només qui té gran part de la culpa del moment crític que viu el país, sinó a més proposant i demostrant. Proposant com seria un estat català, per exemple amb un IVA cultural com l'europeu, no com l'espanyol, i amb una llei hipotecària justa, no com l'espanyola. I així amb tots els departaments. Cal fer això i desmentir, amb fets, que l'autogovern català i les seves institucions són un problema. Són una solució, oi? Doncs a demostrar-ho, i a deixar clar que "Papà Estat" no ens ajuda ni ens treu les castanyes del foc, sinó que fa xantatge i practica la farsa més desvergonyida sobre Catalunya.

I després ja si d'això que vagi el president a parlar amb Rajoy, si veu que cal per allò de treure'ls a Madrid l'emprenyadora cantarella absurda del diàleg sense més. Però sense esperar-ne res. Perquè Rajoy és menys receptiu que una paret a res que no sigui escoltar allò que vol que li diguin, i així retrata allò que reclama el moment. Saltar aquesta paret i anar per feina, però no una de rutinària i defectuosa, sinó com aquella que reivindica el clàssic i que ens deia que no té fronteres. Feina ben feta. No com la de la concessió d'Aigües Ter Llobregat, per exemple.




Comentaris

envia el comentari