Rosell, el que no havia de fer política

"Rosell, igual que Laporta, s'ha vist forçat en moltes ocasions a entrar en el debat polític que viu Catalunya. No fer-ho no l'hagués col·locat en la neutralitat sinó en l'espanyolisme"

Quan Sandro Rosell va ser escollit president del Barça, la primera cosa que va fer va ser anar a visitar el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Sí, el que fa uns mesos va dir que si Mas aconseguia la independència hauria de retornar els 150.000 extremenys que van anar a viure a Catalunya (més els seus fills i els seus néts). Va ser el quart acte oficial de Rosell -després de les visites de rigor a l'Ajuntament, la Generalitat i Montserrat- i el primer fora de Catalunya, i no va ser una visita arbitrària sinó una bufetada calculada al seu arxienemic Joan Laporta. Laporta havia tingut un problema mediàtic amb Fernández Vara després que aquest escrivís un article al Marca en què reclamava al president blaugrana que no barregés el futbol amb la política, reclam que no deixa de tenir gràcia tenint en compte que ell era un polític escrivint un article en un diari esportiu. Després va dir que Laporta l'havia trucat per dir-li imbècil cinc-centes vegades, cosa que ell va desmentir, però en fi, el que és segur és que Rosell, que durant la seva campanya havia insistit molt que ell no faria com Laporta, va creure que la millor manera de demostrar que ell seria un president políticament neutre era anar a fer la cort al president extremeny -com si no fos igual de polític avenir-se amb un polític que no avenir-s'hi-.

Des de llavors han passat unes quantes coses. Quan l'any passat Esperanza Aguirre va dir que la final de la Copa del Rei s'hauria de suspendre si els aficionats de l'Atlètic i del Barça xiulaven l'himne espanyol, Rosell va haver de sortir a defensar la llibertat d'expressió dels barcelonistes. Quan va ser preguntat sobre la situació del Barça en una Catalunya independent, va respondre amb contundència que el Barça podria jugar perfectament a la lliga espanyola o a qualsevol altra lliga europea. Quan el país va sortir al carrer l'11 de setembre, el president del Barça també hi era. Quan va ser preguntat sobre el debat sobiranista, va dir que el club "sempre defensarà el dret a decidir dels pobles". Quan va ser preguntat pels crits independentistes al Camp Nou, en comptes de no contestar per poder mantenir la seva "neutralitat", va dir que no l'havien sorprès i que els culers eren lliures de cantar el que volguessin. Quan fa poc la caverna es va revolucionar per la senyera que hi havia al mosaic del partit contra el Madrid, va haver de recordar que el Barça és un club català i catalanista. Ahir mateix se li van tornar a tirar a la jugular per un discurs que va fer davant dels nens d'una escola en què deia que integrar-se a Catalunya passa per entendre i parlar el català, i que això "serà la gran demostració que sentiu el club, que sou del Barça, sou a Barcelona, viviu a Catalunya i compartiu els valors que tots els catalans volem tenir, que és viure junts amb tota la gent que ve del nord i del sud".

Amb tot, no sé a què es referia Rosell quan deia que no s'havia de barrejar el futbol amb la política. Que volia dir, que des del Barça no s'ha de fer campanya a favor o en contra d'un partit o d'un altre? Això Laporta tampoc no ho va fer mai. Rosell, igual que Laporta, s'ha vist forçat en moltes ocasions a entrar en el debat polític que viu Catalunya. No fer-ho no l'hagués col·locat en la neutralitat sinó en l'espanyolisme. Diria que Fernández Vara ja no deu estar tan encantat amb el nou president i que l'article que li va dedicar a Laporta quasi podria dedicar-l'hi també a ell. Ha quedat demostrat que la política és impossible d'evitar, encara menys en un país ocupat i encara menys en una institució com el Barça, que s'aguanta sobre pilars emocionals. No fa gaire Rosell va insistir: "una cosa és la identitat del club i una altra és la política". Ah sí? Puja al meu dit i balla.




Comentaris

envia el comentari