Anem per feina... de debò

"Molts ciutadans d'aquest país ja han decodificat que l'anar per feina que mereixen és provar-ho d'una manera diferent a les mil i una que fent infinita bondat s'han provat fins ara per part catalana"

Avui la patronal Foment del Treball (no confondre amb els empresaris, ni molt menys amb tots els empresaris) acabarà celebrant força en solitari, i a casa seva, un acte que han batejat com "Anem per feina". No hi trobaran el Cercle d'Economia ni La Cambra, entre d'altres dels previstos assistents en un primer moment que han causat baixa. Normal. La vida és qüestió de prioritats, com deia l'anunci de gelats, i el cas és que tot apunta que la majoria d'empresaris catalans no estan per campanyes contra el procés polític que vol impulsar el dret a decidir que poble català va votar clarament el 25N.

I cito el món prioritats no a l'atzar. El senyor president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, diu ara que "la prioritat" és sortir de la crisi i que la resta despista. I l'ara de la frase anterior tampoc no l'he posat a l'atzar. Perquè una part de l'empresariat que ara s'arrenglera amb les tesis més contràries a la reivindicació del dret a decidir no piulaven abans del 25N, quan la majoria de les enquestes albiraven una majoria folgada de CiU. Curiós.

Igual com és curiós que Gay de Montellà coincideixi amb les veus que des de Madrid, de forma totalment cínica i retòrica, reclamen ara diàleg tot venint a dir que la part catalana s'ha begut l'enteniment i ha de posar-hi seny. A ell no el conec, però no crec que sigui ni un cínic ni un demagog. Pateix per la mala situació econòmica, però trobo que s'equivoca a l'hora d'identificar els grans culpables que a casa nostra l'agreugen. I així és com el seu discurs coincideix amb el d'alguns polítics que de cinisme en saben (i en practiquen) un pou.

Gay i Foment diuen ara "anem per feina", que la prioritat ara és sortir de la crisi. I coincideixen amb aquells qui sempre han trobat (en tot moment i conjuntura) alguna altra prioritat abans que no la de debatre i la de posar fil a l'agulla per combatre de debò la injustícia permanent (política i econòmica) a què Catalunya i la seva gent es veuen sotmesos en el marc de l'Estat espanyol.

En paral·lel, afortunadament, molts ciutadans d'aquest país ja han decodificat que l'anar per feina que mereixen, en particular i com a societat, és provar-ho d'una manera diferent a les mil i una que fent infinita bondat s'han provat fins ara per part catalana. Molts han vist clar, després de moltes garrotades i esperances defraudades per un poder de Madrid del tot inflexible, que l'opció que queda per mirar de remuntar econòmicament passa per canviar l'estatus quo de la relació de Catalunya amb Espanya. Això sí que serà un anar per feina de debò, no troben?




Comentaris

envia el comentari